Pa negre | Emili Teixidor

Pa negre
Emili Teixidor
labutxaca

Un novel·la de la memòria, dels anys més difícils i crus de la nostra postguerra, de la misèria moral, intelectal, física... dels de sempre, dels perdedors. Una època vista per un xiquet que arriba a l'adolescència. Fill de pares represaliats (son pare és a la presó per roig: "s'havia significat massa", com es deia aleshores) i, com que sa mare ha de treballar a la fàbrica tèxtil i no té recursos per cuidar-lo, l'envia a un mas on trevallen de masovers uns parents seus, un mas d'una família benestant (dels guanyadors poderosos). Al mateix temps, assistim al descobriment de la vida dels adults, amb la mirada del vailet, però des de la perspectiva del narrador actual que ja té una visió global de tot el que va passar.
El final, terrible: la traïció més gran que pot fer el vailet, essent conscient, per poder escapar d'aquella vida a la qual està abocat.
La vida rural, les misèries, la por, les injustícies, l'odi... Tot tractat d'una manera exquisida. Els personatges protagonistes són una delícia: l'àvia (sobretot), les ties, el pare superior dels camils, els pares, els cosins... Tots.
El llenguatge i la prosa, d'una precisió i riquesa enormes (Expressions del lèxic rural, que jo almenys no havia sentit des de fa molt de temps, s'han obert pas en la meua memòria).

Agradarà molt a aquells que, encara que no van viure aquells anys, van viure els immediats posteriors, encara van suportar les conseqüències d'aquella guerra en un poble petit (on tot allò es va perllongar molt més que a les ciutats), on l'odi, la rancúnia s'accentuaven i les possibilitats de canvi eren ben minses per als febles). Els agradarà, i alhora els farà plorar de ràbia, per tota aquella misèria (no se m'acut una altra paraula) i tots aquells anys perduts de submissió, grisor i tristesa.

Emili Teixidor