divendres, 15 d’octubre del 2010

Pa negre | Emili Teixidor

Pa negre
Emili Teixidor
labutxaca

Un novel·la de la memòria, dels anys més difícils i crus de la nostra postguerra, de la misèria moral, intelectal, física... dels de sempre, dels perdedors. Una època vista per un xiquet que arriba a l'adolescència. Fill de pares represaliats (son pare és a la presó per roig: "s'havia significat massa", com es deia aleshores) i, com que sa mare ha de treballar a la fàbrica tèxtil i no té recursos per cuidar-lo, l'envia a un mas on trevallen de masovers uns parents seus, un mas d'una família benestant (dels guanyadors poderosos). Al mateix temps, assistim al descobriment de la vida dels adults, amb la mirada del vailet, però des de la perspectiva del narrador actual que ja té una visió global de tot el que va passar.
El final, terrible: la traïció més gran que pot fer el vailet, essent conscient, per poder escapar d'aquella vida a la qual està abocat.
La vida rural, les misèries, la por, les injustícies, l'odi... Tot tractat d'una manera exquisida. Els personatges protagonistes són una delícia: l'àvia (sobretot), les ties, el pare superior dels camils, els pares, els cosins... Tots.
El llenguatge i la prosa, d'una precisió i riquesa enormes (Expressions del lèxic rural, que jo almenys no havia sentit des de fa molt de temps, s'han obert pas en la meua memòria).

Agradarà molt a aquells que, encara que no van viure aquells anys, van viure els immediats posteriors, encara van suportar les conseqüències d'aquella guerra en un poble petit (on tot allò es va perllongar molt més que a les ciutats), on l'odi, la rancúnia s'accentuaven i les possibilitats de canvi eren ben minses per als febles). Els agradarà, i alhora els farà plorar de ràbia, per tota aquella misèria (no se m'acut una altra paraula) i tots aquells anys perduts de submissió, grisor i tristesa.

Emili Teixidor

13 comentaris:

  1. M'acabe d'assabentar que l'Agustí Villaronga estrena una pel·lícula basada en aquest llibre. Coneixent la trajectòria d'aquest gran cineasta (Qui no recorda El niño de la luna o 99.9 i, sobretot, El mar?), pense que és una pel·lícula a tenir en compte.

    ResponElimina
  2. Mira, avui han estrenat la pel.lícula a Vic, per la situció de la trama a La Plana de Vic.
    L´Agustí Villaronga em sembla un bon director recordant El mar.
    Pa negre em va agradar, però encara més El retrat de l´assasí d´ocells del mateix Teixidor.
    Tracten el mateix tema, com també l´última novel.la Els convidats.
    Imma C.

    ResponElimina
  3. El vaig llegir fa un parell d'anys, molt bona la sinopsi que n'has fet elPac.

    M'apunto la resta de recomanacions...Imma C.

    ResponElimina
  4. Una bona novel.la. Contràriament als qui pensen que hi ha un excés d'històries de la guerra i de la postguerra, jo crec que és necessari conèixer noves perspectives d'un passat encara bastant ocult, i restaurar així la memòria històrica.
    La pel.lícula encara no l'he vista. Si algú ja ho ha fet, ens en podria donar l'opinió.

    ResponElimina
  5. L'Agustí Villaronga també ha fet el documental: "Miquel Bauçà,poeta invisible" (2006).
    Si no l'heu vist, el teniu penjat a tv3.cat-vídeos a la carta.

    ResponElimina
  6. Un documental increïble, eh, Isabel? És com tot el que fa el Villaronga, com diu el Toni, rar.

    ResponElimina
  7. Gràcies, Imma, per la recomanació d'El retrat de l'assasí d'ocells. Si dius que encara et va agradar més que Pa negre, anirà a la cistella.

    ResponElimina
  8. També recomano "Sic transit Glòria Swanson", recull de narracions publicat el 1979.

    Aquí hi trobareu entrevistes a l'Emili Teixidor i articles sobre la seva obra:
    http://www.joanducros.net/corpus/Emili%20Teixidor.html

    ResponElimina
  9. M'acaben de deixar un llibre preciós (vull dir en una edició preciosa, perquè no l'he llegit encara):

    "Agustí Villaronga"
    Pilar Pedraza
    Akal, 2007

    Diu en la contraportada que en ell, s'aborda, de manera sistemàtica, l'obra completa del cineasta.
    M'abelleix llegir-lo també perquè està escrit per una professora d'Història de l'Art que alhora és novel·lista.

    ResponElimina
  10. Vinc de veure "Pa negre" del Villaronga. Una passada de pel·lícula, preciosa, commovedora, dura, trista, sense concessions, emocionant, tècnicament molt bona, els actors i actrius, l'atmosfera que crea... tot!
    Inclou històries al llibre del Teixidor; però la història principal que hi afegeix et fa més "digerible" el moment més cru de la novel·la, la traició final de l'Andreu.

    Com sempre l'Agustí no decep, al contrari, et sorprèn cada vegada més.

    ResponElimina
  11. gràcies per la crítica elPac, en prenc nota

    ResponElimina
  12. Acabe d'adonar-me'n: la història que el Villaronga afegeix a la pel·lícula serà la del llibre que va recomanar-nos Imma C., "El retrat de l´assassí d´ocells", també del Teixidor, perquè va d'això. I ara encara m'abelleix més lliegir-me'l.

    ResponElimina
  13. Aquest cap de setmana he vist la pel·licula i m'ha decebut una mica,
    Visualment es molt bona. Per mi falla el guió, milloraria si fos més simple.
    Vol ésser tan emotiva que es torna excessiva i queda diluïda.

    ResponElimina