Ens ha deixat, com ho han fet abans tantes i tants, molt literàriament i poètica, a la Irrealitat Virtual d'aquest bloc, el dia 19 d’octubre de 2010, confortat amb la Cura i l'Estima de les Muses Òrfenes, el nostre benvolgut CADÀVER EXQUISIT II.
Els seus perpetradors i família tota ho fan saber a llurs amics i coneguts i els preguen de voler-lo tenir present en el seu record,
en aquestes tan sensibles dates.
La joiosa i esperada cerimònia d’exèquies tindrà lloc el proper dia de la festa dels Difunts.
La vetla amb les seues despulles quedarà instal·lada per tal d'afavorir la trobada personal amb el difunt amb l'antelació suficient.
REQUIES.CAT IN PACEM
Amb el Migue:
ResponElimina(En Orihuela, su pueblo y el mío, se
me ha muerto como del rayo Ramón Sijé,
a quien tanto quería)
Yo quiero ser llorando el hortelano
de la tierra que ocupas y estercolas,
compañero del alma, tan temprano.
Alimentando lluvias, caracolas
y órganos mi dolor sin instrumento,
a las desalentadas amapolas
daré tu corazón por alimento.
Tanto dolor se agrupa en mi costado
que por doler me duele hasta el aliento.
Un manotazo duro, un golpe helado,
un hachazo invisible y homicida,
un empujón brutal te ha derribado.
No hay extensión más grande que mi herida,
lloro mi desventura y sus conjuntos
y siento más tu muerte que mi vida.
i seguint amb lo Migue:
ResponEliminaNo perdono a la muerte enamorada,
no perdono a la vida desatenta,
no perdono a la tierra ni a la nada.
En mis manos levanto una tormenta
de piedras, rayos y hachas estridentes
sedienta de catástrofes y hambrienta.
Quiero escarbar la tierra con los dientes,
quiero apartar la tierra parte a parte
a dentelladas secas y calientes.
Quiero minar la tierra hasta encontrarte
y besarte la noble calavera
y desamordazarte y regresarte.
Que en pau descansi.
ResponEliminaEsperem l'ansiada resurrecció el proper dia de Difunts.
R.I.P.
Ah!, i un record emocionat per al nostre benvolgut Migue (què gran!!), perquè el pròxim 30 d'octubre serà el centenari del seu naixement.
ResponEliminaDies iræ, dies illa,
ResponEliminaUn dia d'ira serà el dia
en què el món serà reduït a cendra,
tal i com anuncien el rei David i la Sibil•la.
Quin espant no ens envairà,
quan el jutge vindrà
a pronunciar la seva sentència immisericorde.
La trompeta, escampant un so admirable
entre els sepulcres de tots els regnes,
reunirà tothom davant el tron.
La mort i la Natura s'astoraran,
quan ressuscitarà la humana criatura
per respondre davant el seu jutge.
Apareixerà el llibre escrit
en què es conté tot
i amb el qual es jutjarà el món.
Així, quan el jutge hi segui
el secret es mostrarà
i no hi haurà res sense càstig.
Què diré jo aleshores, pobre de mi?
A quin protector pregaré
quan ni els justos estiguin segurs?
Rei de tremenda majestat
tu que, salves gratuïtament a qui cal salvar,
salva'm, font de pietat.
Recordeu-vos, piadós Jesús,
que sóc la causa del teu calvari;
no em perdis en aquest dia.
Buscant, et vas asseure esgotat
m'heu redimit patint a la creu
no siguin vans tants treballs.
Just jutge de venjança
concedeix-me el do del perdó
abans del dia del judici.
Crido, com un reu;
la culpa enrogeix el meu rostre.
Perdona, Senyor, aquest suplicant.
Tu, que vas absoldre Magdalena
i escoltar la súplica del lladre,
em vas donar a mi també esperança.
Les meves pregàries no són dignes,
però Tu, en ser bo, actua amb bondat
perquè no cremi al foc etern.
Col•loca’m entre el teu ramat
i separa’m dels bocs
situant-me a la teva dreta.
Després de confondre els maleïts
llançats a les flames voraces
fes-me cridar entre els beneïts.
T'ho prego, suplicant i de genolls,
el cor angoixat, gairebé fet cendres:
fes-te càrrec del meu destí.
Dia de llàgrimes serà aquell anomenat
en què ressuscitarà, de la pols
per al judici, l'home culpable.
A aquests, doncs, perdona'ls, oh Déu.
Senyor de pietat, Jesús,
Concedeix-los el descans. Amén.
Iuuuuuupi!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaesperant que arribi el dia 1...
ResponEliminaSenyors: elPac, il cavaliere, ho feu molt bé!. Amb la imatge i els poemes, heu aconseguit un ambient plenament funerari.
ResponEliminaAvui he preparat el vestit de dol i he buscat una ampolleta de malvasia que guardava a l'armari per alleugerar aquests moments tan difícils.
Al meu poble, les iaies, als funerals, es bufaven amb til·la i l'Aigua del Carme! Se'ls passava la pena glopet a glopet (i no precisament amb la infusió).
ResponElimina