Pel que va dir a l'entrevista que li van fer a LHL i el primer capítol que li he llegit, "Contra el arte y otras imposturas" sembla un assaig a tenir en compte. Gràcies.
Perdona, benvolguda Isabel, la norma número 4 diu: Només es demanarà l'adreça de correu ordinari per a rebre el premi a qui siga premiada/premiat i serà immediatament destruida i no tornarà a utilitzar-se per a res del món, que me condene si miento, con paticas i tó. Ja m'agadaria a mi dir-t'ho, però això és lo roí d'esser "testimonis", que no podem mentir...
Acabo d'arribar a casa i jo també m'he trobat el meu exemplar de "Matar a Platón" (també amb exlibris made in "il cavaliere rosso".) I és que resulta que, com que només hem sigut dues les encertants, l'amic cavaliere ha tingut l'elegància i la generositat de regalar-nos un llibre a cadascuna.
¡Ah! i per cert, que se m'havia oblidat amb l'emoció de rebre el llibre, Miu: si tu et quedes el testimoni de la 2ª edició del premi "Orfes", jo m'adjudico el de la 3ª.
Il cavaliere, ja me l'he començat a llegir!! Quina dona..., ja m'ho va semblar a les entrevistes, però és impressionant i els subtítols...bé, bé, un gran descobriment...tot i que encara no l'he llegit pausadament...promet moooolt! ara que filosofia en estat pur, eh... "filopoesia" vaja!
Quin dia tant bo! començo a rumia el proper concurs!
Il cavaliere: només vull comentar que ja m'he acabat el "Matar a Platón" que, gràcies al concurs, vas tenir l'amabilitat de fer-me arribar.
M'ha semblat un text preciós i dur, líric i narratiu alhora; una poesia descarnada, sense floritures i contundent com un cop de puny o una descàrrega elèctrica. De veritat, gràcies; no només pel llibre, sino també per haver-me descobert Chantal Maillard.
(...) La seriedad es una variante del olvido: nos ayuda a ser otro, a construir distancias, a creer que la piel es un límite. Y es porque somos serios que no sentimos en los labios el aliento de un hombre que agoniza a pocos metros de distancia; gracias a nuestra seriedad el impacto no logra hacernos perder el equilibrio. (...)
jo em vaig enamorar amb "hilos", "hainowele" afegeix al text un cd amb la veu de la Maillard, mel "sobre hojuelas", "Platón" va ser la confirmació total, després segueix la filosofía poètica (els "diaris", "contra el arte", ...)
acabo de rebre "Adiós a la Índia" (al meu poble no hi era i l'he demanat a la Casa del Libro), que juntament amb "Diarios indios" regalaré a uns bons amics i amants de la índia, quin llibre tan bonic, quina edició....
ah, sàpigues que ja tinc llista d'espera per llegir "Matar a Platón", però encara no me'n vull despendre...
Moltes gràcies per donar-me a conèixer a la Maillard!!
Pel que va dir a l'entrevista que li van fer a LHL i el primer capítol que li he llegit, "Contra el arte y otras imposturas" sembla un assaig a tenir en compte. Gràcies.
ResponEliminaAmic il cavaliere: Podrem saber a quina ciutat o vila viatjarà el premi?....
ResponEliminaPerdona, benvolguda Isabel, la norma número 4 diu:
ResponEliminaNomés es demanarà l'adreça de correu ordinari per a rebre el premi a qui siga premiada/premiat i serà immediatament destruida i no tornarà a utilitzar-se per a res del món, que me condene si miento, con paticas i tó.
Ja m'agadaria a mi dir-t'ho, però això és lo roí d'esser "testimonis", que no podem mentir...
ACABO DE REBRE EL PREMI!!!
ResponEliminaUN EXEMPLAR DE "MATAR A PLATÓN", amb exlibris inclòs, quina eficència mare meva!!
moltíssimes gràcies Il Cavaliere Rosso, em quedo el testimoni de la 2a edició del premi "ORFES"!
I un petó a cada galta!
Enhorabona MIU!!!!!.
ResponEliminaQuina día de celebracions!!!.txin,txin....per tu i per "il cavaliere".
La meua enhorabona també, miu. Com diuen els xiquets,"que suertudaª!
ResponEliminaAcabo d'arribar a casa i jo també m'he trobat el meu exemplar de "Matar a Platón" (també amb exlibris made in "il cavaliere rosso".)
ResponEliminaI és que resulta que, com que només hem sigut dues les encertants, l'amic cavaliere ha tingut l'elegància i la generositat de regalar-nos un llibre a cadascuna.
Novament, gràcies, il cavaliere!
¡Ah! i per cert, que se m'havia oblidat amb l'emoció de rebre el llibre, Miu: si tu et quedes el testimoni de la 2ª edició del premi "Orfes", jo m'adjudico el de la 3ª.
ResponEliminasí, sí... perfecte, Sícoris!
ResponEliminaIl cavaliere, ja me l'he començat a llegir!! Quina dona..., ja m'ho va semblar a les entrevistes, però és impressionant i els subtítols...bé, bé, un gran descobriment...tot i que encara no l'he llegit pausadament...promet moooolt! ara que filosofia en estat pur, eh... "filopoesia" vaja!
Quin dia tant bo! començo a rumia el proper concurs!
ahhhh! rumiar!
ResponEliminaEnhorabona SÍCORIS!!!!!
ResponElimina...txin,txin....
Il cavaliere: només vull comentar que ja m'he acabat el "Matar a Platón" que, gràcies al concurs, vas tenir l'amabilitat de fer-me arribar.
ResponEliminaM'ha semblat un text preciós i dur, líric i narratiu alhora; una poesia descarnada, sense floritures i contundent com un cop de puny o una descàrrega elèctrica.
De veritat, gràcies; no només pel llibre, sino també per haver-me descobert Chantal Maillard.
(...)
La seriedad es una variante del olvido:
nos ayuda a ser otro,
a construir distancias, a creer
que la piel es un límite.
Y es porque somos serios
que no sentimos en los labios
el aliento de un hombre que agoniza
a pocos metros de distancia;
gracias a nuestra seriedad
el impacto no logra hacernos
perder el equilibrio.
(...)
Chantal Maillard. "Matar a Platón", poema 18.
jo em vaig enamorar amb "hilos",
ResponElimina"hainowele" afegeix al text un cd amb la veu de la Maillard, mel "sobre hojuelas",
"Platón" va ser la confirmació total,
després segueix la filosofía poètica (els "diaris", "contra el arte", ...)
Em sento culpable: engantxa la noia...
Cavaliere,
ResponEliminaacabo de rebre "Adiós a la Índia" (al meu poble no hi era i l'he demanat a la Casa del Libro), que juntament amb "Diarios indios" regalaré a uns bons amics i amants de la índia, quin llibre tan bonic, quina edició....
ah, sàpigues que ja tinc llista d'espera per llegir "Matar a Platón", però encara no me'n vull despendre...
Moltes gràcies per donar-me a conèixer a la Maillard!!
Gràcies a tu i sobre tot a Chantal
ResponEliminai damunt no són cars els llibres...