dimarts, 26 de juliol del 2011

Francesc Català-Roca



CATALÀ-ROCA
Sala d'exposicions de La Pedrera, Bcn.

Del 19 de juliol al 25 de setembre 2011














Si podeu, no us la perdeu! De veritat, val moltíssim la pena.
Es tracta d'una selecció de fotografies en blanc i negre d'aquest artista sintètic i intuïtiu, que van des de les imatges costumistes copsades els anys 50 i 60 a ciutats com Barcelona i Madrid, a escenes de pobles de molts llocs d'Espanya (en especial, de la província de Cuenca), passant per la mirada personalíssima i avantguardista d'alguns edificis i la plasmació d'oficis diversos, uns quants d'ells ja gairebé en extinció.
Algunes de les fotos ja les coneixia, però és impactant veure-les en gran format i amb una il·luminació adient.

Us deixo amb unes frases de Català-Roca sobre la seva tasca com a fotògraf, recollides del fullet de l'exposició:

"Quan fem una fotografia tenim tantes possibilitats, punts de vista i situacions, que el simple fet de triar ja és una creació."


"Em vaig adonar que era testimoni de coses que desapareixerien ràpidament, ho pressentia; al cap de cinc anys ja no hauria pogut fer aquestes fotografies."

"Cal visitar el lloc, després pensar-s'hi i, finalment, buscar-lo de nou i trobar-hi l'angle o la visió que el resumeixi i l'expressi de la manera més eloqüent possible."

5 comentaris:

  1. gràcies Sícoris, aniré per fi a bcn?
    de moment, aneu fent-me enveja (sana, això no cal dir-ho)
    (tastet virtual)

    ResponElimina
  2. Gràcies Sícoris en prenc nota !!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Sícoris. Aquesta setmana, hi vaig...ja et diré quelcom

    ResponElimina
  4. Sícoris:
    Magnífica l'exposició!!!.
    Les seves fotografies parlen. Son un autèntic retrat de l'època. Quina intuició!!. Em va sorprendre l'alta qualitat, despres de tants anys i tècnicament son molt bones.
    Com ha canviat el Pais!!

    ResponElimina
  5. Sí, Isabel, el país ha canviat moltíssim; però gràcies a fotografies com aquestes ens apropem a un passat que, encara que ho sembli, tampoc no és tan llunyà (abans d'ahir, com qui diu...)

    ResponElimina