dimarts, 5 de juliol del 2011

SUKKWAN ISLAND



SUKKWAN ISLAND
David Vann
Traducció de Francesc Rovira
Empúries, 2010




Text de contraportada
Considerat arreu un dels debuts literaris més impactants de la dècada, Sukkwan Island ha estat un fenomen als Estats Units i a França. Recolzada per la crítica, que s’ha rendit al talent narratiu de David Vann, la novel·la curta que teniu a les mans ens trasllada a una illa salvatge al sud d’Alaska, accessible només en vaixell o hidroavió, plena de muntanyes escarpades i boscos espessos i humits. El clima a l’hivern és duríssim. Aquest és l’escenari que tria en Jim per reconstruir la relació amb el seu fill Roy, de tretze anys, a qui pràcticament ja no coneix. Després d’un seguit de fracassos personals, l’oportunitat de passar dotze mesos en una cabana aïllada, enfrontats a unes condicions complicades, li sembla la millor manera de recuperar el temps perdut. Però la duresa d’aquesta vida i el defalliment d’en Jim, fràgil i depressiu, no triguen a transformar aquest viatge en un malson. Amb una mestria inusual i una tensió dramàtica inigualable, David Vann explora, a Sukkwan Island, el cor de les tenebres de l’ànima humana i construeix una història de suspens i angoixa gairebé insostenibles.


Article a El País

Recentment li han concedit el Premi LLibreter 2011, d'altres literatures.

Duríssim, tristíssim, angoixant, però per altra banda molt ben escrit amb unes descripcions de l'illa brutals que et fan agafar por i fred, de fet descriptivament té molta més importància l'entorn, la cabana on viuen, la vegetació, el terra... que no pas els propis personatges que es van perfilant a través dels seus pensaments i diàlegs.

És el primer llibre de l'autor, i té una part autobiogràfica molt important, i no us dic res més per no aixafar-vos la guitarra. (si us va agradar La Carretera d'en McCarthy, aquest també us agradarà)


9 comentaris:

  1. el tenia anotat,
    i, com d'habitude,
    la campiona dels mates ha tornat a ence(s)(r)tar

    ResponElimina
  2. Jo no el tenia anotat, però ja l'hi tinc. Moltes gràcies, miu.

    ResponElimina
  3. UN BON LLIBRE PER AQUEST ESTIU!!
    A LA CISTELLA.....!

    ResponElimina
  4. M'havia promès no llegir-lo mai, tot i els comentaris de molta gent que hi tinc confiança, el post de la Miu que sempre és molt certera, etcètera.
    Però un bon amic va venir a sopar a casa, després em va demanar llibres bons. Li vaig donar "La maleta" d'en Doblatov i els relats d'en Towers...
    Al cap d'uns dies va tornar molt content i em va dir que em deixava el "Sukkwan Island"...
    No el volia llegir però per no fer un lletj al final vaig fer-ho.
    Sempre amb un ai al cor veia com el pare s'emporta el fill cap a un forat negre...
    I quan menys t'ho esperes, zas!
    I la segona part del llibre encara és més béstia que la primera...
    Tota aquesta desesperació i follia enmig de l'absència i la culpa (el sac de dormir...) és brutal brutal!

    L'autor aquest és un filldeputa boníssim.
    (Almenys en Franzen destrosa els seus personatges amb humor. En Vann es passa un huevo: Deu tenir l'ànima plena de dimonis... No el culpo...)

    Tot i que és literatura de primera divisió, no li recomenaria a ningú aquesta novel·la...
    Massa béstia.

    ResponElimina
  5. Toni t'entenc perfectament, jo també em vaig veure abocada a llegir-lo per culpa d'un bon amic...del segon que ha tret, també del mateix estil, de moment passo... encara tinc el primer massa present. Però diu que el que està escrivint ara, ja és diferent, ja ha tret els seus dimonis... aquest sí que me'l llegiré!!

    ResponElimina
  6. Jo vaig veure dues entrevistes que van fer a l'autor quan estava promocianant aquest llibre, i també em vaig dir que... més avant ja veuríem... que no tenia el cos per aquestes coses, de moment... Primerament, el nou, no?

    ResponElimina
  7. Quanta tristesa! Quant incomunicació!

    L´autor que bé descriu l´interor del pare, les estranyes reaccions davant la tragèdia.

    Bona literatura!

    Imma C.

    ResponElimina
  8. Ha estat a la cistella molt de temps (abans i després de comprar)...
    Llegit en poc més d'una vesprada.
    És cert que les descripcions són una meravella,
    fins i tot les de les reaccions dels protagonistes...
    Molt dur.
    Ara em cal un d'estimar-se, o algo!

    ResponElimina