dimarts, 12 de juny de 2012

EN LLOC SEGUR, Wallace Stegner


Wallace Stegner
En lloc segur
Pròleg de Ricardo Menéndez Salmón
Traducció de Dolors Udina
Libros del Asteroide, 2008

Contraportada
Quan dues joves parelles es coneixen durant la Gran Depressió sorgeix entre elles una amistat que durarà tota la vida. Encara que són moltes les coses que comparteixen a l’inici -Charity Lang i Sally Morgan esperen el seu primer fill, els seus marits Sid i Larry són professors de Literatura a la Universitat de Wisconsin-, la seva relació es va fent més complexa a mesura que comparteixen dècades de lleialtat, amor, fragilitat i desacords.
Trenta-quatre anys més tard de l’inici de l’amistat, els Morgan visiten la colònia d’estiueig dels seus amics a Vermont bo i sabent que serà el seu darrer cap de setmana al costat de Charity. Durant la visita, Larry rememora els anys d’amistat: les alegries, les penes, les il·lusions i també els somnis que no es van realitzar; alhora, en el decurs del relat dels fets hi és latent una profunda reflexió sobre l’amor i l’amistat, sobre els intents de quatre persones de plantar cara a les adversitats de la vida.
Wallace Stegner, fins ara totalment inèdit en català, és un dels màxims exponents del realisme nord-americà de la segona meitat del segle XX. En lloc segur, publicada originalment el 1987, va ser la darrera novel·la que Stegner va escriure


La contraportada en fa una bona síntesis, i a la web de Libros del Asteroide en podeu llegir  bones critiques… és una novel·la de maduresa, d’amistat, d’amor, de bellesa, d’il·lusions, de renúncies, d’acceptació de les dificultat de la vida, marinat amb un rerefons constant de literatura.
El lloc segur que inicialment sembla ser la colònia d’estiueig d’una de les dues parelles, la Charity i en Sid, és en realitat l’amistat, l’amistat construïda al llarg dels anys, en els moments bons, però també en els dolents, acceptant-se mútuament i reconeixent les millors parts de cada ú. Narrat en primera persona pel Larry, personatge que representa un escriptor reconegut i marit de l’encantadora Sally,  en forma de records de més de trenta anys i ple de reflexions  personals... els records sorgeixen en la que sembla que serà la darrera trobada entre els quatre, ja que la Charity es troba en la fase final d’una malaltia.
És un llibre en el que t’has de deixar portar pel seu propi ritme que va variant en funció del moment vital explicat i sobretot en funció del personatge que el protagonitza. Es divideix en tres parts, la primera és com la joventut, alegre i desenfadat on el lloc segur comença a construïr-se i a fer-se imprescindible, la segona és més seriosa, plena de responsabilitat i mals moments, però amb guspires de gran bellesa, i la tercera és fosca i ennuvolada però amb un final que és com un raig de llum a través dels núvols, aquest raig de llum és el lloc segur.


2 comentaris:

  1. Amiga, bon tema, aquest de l'amistat... Aquest estiu promet ser "amigable", doncs...

    ResponElimina
  2. Molt bona recomanació, miu. Després de llegir la teva ressenya, m'he mirat les crítiques incloses a la web de l'editorial, i pinta molt i molt bé.
    Una figura important de les lletres nordamericanes del segle passat, i jo no en sabia res (santa ignorància!)

    ResponElimina