dimarts, 19 de juny del 2012
Ver a una mujer.- Annemarie Schwarzenbach
Annemarie Schwarzenbach
Ver a una mujer
Edició i "posfacio" d'Alexis Schwarzenbach
Traducció de María Esperanza Romero
editorial minúscula, Paisajes narrados, 38 - 2010
Pàgines: 76
A la contraportada:
En el lujoso hall de un hotel de Saint Moritz, en pleno invierno, mientras las sombras alargadas del atardecer caen sobre los campos nevados, entre el gentío del bar y las notas de jazz se cruzan las miradas de dos mujeres. De ese instante surge una pasión fascinadora, un anhelo que parece irrealizable, y que la protagonista relata, con una sensibilidad extrema para abordar el deseo que le provoca la desconocida, en estas páginas tempranas que Annemarie Schwarzenbach escribió cuando tan solo contaba con veintiún años. Ver a una mujer, descubierto recientemente en el Archivo Suizo de Literatura, presenta, con la fuerza propia de las imágenes de esta viajera incansable, el único texto ubicado en su país natal, un paisaje donde la autora dice sentirse «más liviana que en cualquier otra parte» y al que dice querer «como se quiere a una mujer hermosa».
Un article a l'ABC d'INÉS MARTÍN RODRIGO del 23/06/2010
Jo volia fer una entrada amb un al·legat de l'amor a primera vista: m'ha passat sovint amb un llibre (l'edició geganta en un únic volum de Leonardo da Vinci de Taschen), amb un poble (Assís, per exemple), amb la gateta-secretària negra d'Eva Huarte...
Jo volia parlar d'aqueix encreuament de mirades que marca la resta d'una vida (o açò que així entenem en aquesta adolescència de la qual no vull eixir mai)...
I volia parlar també de la meravella que és deixar-se atrapar per l'amor i dedicar-li l'alè, el somni i la vigília.
Però ja està dit.
Una xicoteta delícia escrita l'any que va nàixer la meua mare (1929) i rescatada, 79 anys després, d'un d'aqueixos santuaris que són les biblioteques i els seus arxius.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gràcies, l'alteració que vaig llegir de la Schwarzenbach em va encantar, això i,el teu comentari... Caurà segur!
ResponEliminaNo sé perquè, però m'ha fet pensar en la Susanna de Gertrud Kolmar, que la va escriure deu anys després (tot i que ,a priori, no tenen gran cosa a veure).
ResponEliminaUna recomanació molt interessant, icr!
Ara veig que el meu comentari no s'entén, estic desesperada amb les autocorreccions de l'ipad, si algú sap com desactivar-les que m'ho expliqui, si us plau, el que volia dir!
ResponEliminaGràcies, l'altre que vaig llegir de la Schwarzenbach em va encantar, això i,el teu comentari... Caurà segur! l'altre era "Tots els camins estan oberts"!
Sí Sícoris, jo també vaig fer la mateixa associació d'idees, tot i que no sé massa perquè... la manera d'escriure no té res a veure, diria que ni tan sols la seva vida.
L'he llegit i m'ha decebut, no vaig conectar amb l'obra. Massa curt, no te argument. L'he deixat a la nevera, el rellegiré més endavant
ResponElimina