dimarts, 7 d’agost del 2012

Arthur Cravan i Mina Loy


Un dels números més interessant de la revista Poesía que comentàvem en un altre apunt va ser el 38, que incloïa tot un apartat dedicat a Arthur Cravan (Fabian Avenarius Lloyd; 1887-1918), poeta dadaista i boxejador, nebot d'Oscar Wilde, que va disputar el 23 d'abril de 1916 un combat contra el mític Jack Johnson (el primer negre que va ser campió mundial dels pesos pesats) a la plaça de toros de La Monumental de Barcelona, ciutat on va venir a viure fugint de la Gran Guerra. El volum du com a complements un llibret de 4 x 7 cm, amb escenes de la pel·lícula Cravan se entrena (1916), que simula el moviment al fer passar els fulls, i una reproducció facsímil del cartell del combat (160 x 60 cm).


L'interès de Cravan no és especialment literari, sinó que està relacionat amb la construcció del personatge. Cravan va saber utilitzar els recursos artístics i els del món de l'espectacle per inventar Cravan. Editor i autor de Maintenant, va unir en aquesta revista els seus poemes amb les crítiques literàries i artístiques, elaborant un paisatge d'excentricitats i provocacions de tota mena, que prefiguraven l'aparició imminent del moviment Dadà. Cravan mostra una concepció nova de la literatura i de l'art en què la figura de l'artista es converteix, alhora, en espectacle, i on la figura de lluitador ambulant o la de bufó de circ és la que acaba donant la imatge que ens és més coneguda.

L'any 1992, al Palau de la Virreina, vam poder gaudir de l'excel·lent exposició "Arthur Cravan, poeta i boxador", de la qual se'n va fer un magnífic catàleg, que seguia els àmbits geogràfics i vitals de Cravan, mitjançant fotografies, cartes, cartells, postals, documents -molts d'ells inèdits-, llibres, revistes, alguns quadres i dibuixos i fins i tot mobles. Els anys a Suïssa, l'estada a París, el pas per Barcelona, el famós combat de boxa, l'estada a Tossa amb Olga Sacharoff, el viatge a Nova York, la conferència amb escàndol inclòs en el Saló dels Independents, per encàrrec de Picabia, el casament amb Mina Loy, i el recorregut fins Mèxic, on va desaparèixer deixant Mina embarassada de la seva filla Fabienne.

L'exposició va ser comissariada per Maria Lluïsa Borràs, autora  d'Arthur Cravan: Une strategie du scandale (París: 1996), i que arran de la mostra va publicar Arthur Cravan: una biografía (Barcelona: Sirmio, 1993).

Catàleg de l'exposició de la Virreina (1992)

El Cuaderno del sedentario, de Daniel Saldaña, bloc de la revista Letras libres, fa una semblança del poeta britànic a l'apunt "Arthur Cravan: la vida como obra completa". Però si es vol tenir un panorama general de la vida, l'obra i la influència de Cravan és imprescindible consultar Arthur Cravan, poète et boxeur, de Philippe Sollers, on a més és possible accedir al llargmetratge Cravan vs Cravan (Isaki Lacuesta, 2002) [IMDb]

L'editorial argentina Caja Negra i l'espanyola El Olivo Azul han traduït i publicat els cinc números (1912-1915) de la revista Maintenant, escrita i editada per Cravan (escrivia en francès i podeu veure les versions originals digitalitzades dels números 3 i 4 a la pàgina Libreries de la Universitat d'Iowa).

Recentment (veure l'apunt de Toronto) s'han publicat les cartes de Cravan a Mina Loy, Cartas de amor a Mina Loy (traducción de Manuel Arranz. Cáceres: Periférica, 2012). És un llibre important perquè ens ajuda a conèixer el Cravan sense disfresses. Rendit a l'amor d'aquesta dona, mostra sense caretes les seves emocions més íntimes. Les cartes d'aquest volum narren viatges i separacions, fantasies i desencontres. Cravan unes vegades es mostra depressiu, d'altres, exultant d'amor. Escriu sense parar a la seva estimada, de vegades fins i tot tres cartes al dia. Cartes completes, cartes interrompudes, targetes postals... Fins a la seva misteriosa desaparició en el Golf de Mèxic.

Mina Loy (Stephen Haweis, París 1905)

Mina Loy (1882-1966) és una més de les moltes artistes que va donar el primer terç del segle XX i les avantguardes, i que han quedat amagades darrere de les figures masculines. Pintora i escriptora britànica d'origen jueu, nacionalitzada nord-americana, es trasllada a principis de segle a París on compartirà espai i amistat amb artistes com Apollinaire, Picasso, Gertrude Stein o Picabia. És una artista peculiar perquè la seva obra coincideix amb el final del modernisme i les primeres avantguardes. Inclinada cap el futurisme, entre 1906 i 1916 viu i exposa a Florència, però acaba abandonant-lo desil·lusionada pel masclisme dels futuristes. Marxa a Nova York, on col·labora amb Duchamp i comença a fer d'actriu. Coneix Cravan i marxen a viure a Ciutat de Mèxic, d'on decideixen fugir quan Mina es queda embaraçada. Cravan va desaparèixer en el mar quan es va avançar per anar a Buenos Aires. Desaparegut Cravan, el 1923 Mina va a París un altre cop i es fa agent d'artistes com Braque, Chirico, Giacometti o Max Ernst. El 1936 torna a Nova York i ja no se'n mourà fins la seva mort el 1966. Té dues filles: Joella (d'un primer matrimoni) i Fabienne (de Cravan), i apartada del món artístic continuara pintant i escrivint.

En castellà estan editats Breve Baedeker lunar (Madrid: Ediciones Torremozas, 2009) i Antología poética (Madrid: Huerga y Fierro Editores, 2009)

Christ on a Clothesline, Mina Loy (ca. 1955-59)

[+]

Dos vídeos enregistrats a Barcelona l'any 1916. El primer és l'esmentat Cravan se entrena, que més que un entrenament ens mostra una paròdia de combat de boxa; i el segon, una escena romàntica, tots dos protagonitzats per Cravan.




[++]

Ernesto Bottini. En breve luz: Arthur Cravan y Mina Loy. Función lenguaje. Centro de literatura aplicada de Madrid.

[+++]

Cravan a la Virreina

4 comentaris:

  1. Quin personatge!

    Recordo vagament l'exposició de la Virreina, però malauradament no la vaig anar a veure.

    T'agraeixo que hagis inclòs bibliografia i videos per tal d'anar aprofondint en la figura d'Arthur Cravan i també en la de la Mina Loy, una altra desconeguda -almenys per a mi-. (Per cert, que en un principi m'havia semblat llegir "Myrna Loy" i m'he quedat flipant durant uns instants...)

    ResponElimina
  2. Sí, Sícoris, tot un personatge! Però qui val realment la pena és ella, una més de les moltes artistes que van quedar eclipsades per la supremacia masculina.

    ResponElimina
  3. Uauuuu Enric quina bona entrada (en els dos sentits!)!!

    diria que al llibre de la Helen Hessel feia referència a la Mina Loy, ho comprovaré!!



    ResponElimina