dimarts, 22 de gener de 2013

LAS LEYES DE LA FRONTERA. Javier Cercas.

Las leyes de la frontera
Javier Cercas.
Mondadori Ed.
2012.
382 pàg.


Té aquestes constants que el caracteritzen: el joc de la realitat i la ficció,   l'enfrontar-se amb el passat col·lectiu, el passat que es barreja amb el present, l'escriptura...

Un fragment del llibre (pag. 214) que potser podria ser una declaració de principis del mateix Cercas:
"...Pero como le decía, yo no soy periodista, ni escribo en un periódico, y ni siquiera estoy seguro de que vaya a escribir sobre el Zarco.
   -¿No?
   -No. Al principio la idea era esa, sí: escribir un libro sobre el Zarco donde se denunciasen todas las mentiras que se han contado sobre él y se contase la verdad o un trozo de la verdad. Pero uno escribe los libros que quiere, sino los que puede o los que encuentra, y el libro que yo he encontrado es ese y no es ese...
   -¿Qué quiere decir?
   -Aún no lo sé. Lo sabré cuando termine de escribirlo..."

La novel·la explica la relació a través del temps dels joves Cañas, el Zarco i la Tere que tanca el triangle i manté l'enigma durant tota la història...
Les 200 primeres pàgines és una novel·la d'iniciació on el jove Cañas entra a la banda del Zarco (prototip i pioner delinqüent quinqui -potser un alterego del Vaquilla- que després es generalitzaria social i mediàticament...) enamorat de la jove Tere.
La banda va evolucionant en la dimensió dels seus petits delictes fins que començen els atracaments a mà armada.
Després la novel·la s'explica des del present, on els personatges ja adults es veuen influïts de la joventut del passat que no els abandona.
És molt interessant com Cercas va canviant de narrador per poder explicar tots els personatges des de fora i no haver-ho de fer en primera persona i poder-ho fer des de diferentes veus i punts de vista...
La segona meitat de la novel·la funciona com el relat de Cañas, ja adult i convertit en un advocat prominent, que converteix la defensa del Zarco, delinqüent mediàticament famós, en una qüestió personal i que li afecta a tots els nivells.

[Intento no explicar gaire per no espatllar futures lectures... Les pàgines dels primers dies de l'amor adult entre Cañas i la Tere les he trobat molt maques.
M'ha fet pensar en la necessitat d'una antologia de moments de com grans autors (Cercas, Vila-Matas, Marías, Monzó, Muñoz Molina, Pàmies, Cabré... afronten l'amor en els seus relats...]


M'adono que és molt injust jutjar grans autors que sempre volen molt alt, perquè els hi demanem l'excel·lència a tothora. Però em sembla que aquest no és el millor Cercas. D'un altre autor diríem que aquesta novel·la és excel·lent, però d'un master com Cercas potser seria només un notable... És una sensació que he tingut llegint "Las leyes de la frontera". Al mateix temps veig que un Cercas sempre és un Cercas i sempre val la pena confiar-hi i seguir-li les seves propostes i el recomanaria i recomano com una novel·la que funciona bé i enganxa molt!

2 comentaris:

  1. Li'n tinc unes ganes!...

    Crec que forma part del mateix fil conductor que les novel·les del Jean Genet, el Marsé, el Rabinad, el Casavella i el Pérez Andújar. Un homenatge a uns personatges, també molt fronterers, retratats fa uns anys a una exposició al CCCB.: marginalitat, aura mítica, delinqüència i "Los Chunguitos" a tope!

    ResponElimina
  2. El tinc pendent a la meua (per desgràcia, massa llarga) llista de llibres pendents. Què hi farem! A poquet a poquet.

    ResponElimina