El cuaderno de Bento.- John Berger

El cuaderno de Bento
John Berger
Traducció al castellà de Pilar Vázquez
Alfaguara, 2012

Recordeu el magnífic D'A a X? Aquella història d'amor escrita en cartes i reflexions entre un pres i una dona que volen ser lliures malgrat tot? D'aquella constatació de l'ocàs de les utopies?:

"Gairebé totes les promeses es trenquen. Que els pobres acceptin l'adversitat no té a veure ni amb la passivitat ni amb la resignació. Es tracta d'una acceptació que mira i cerca darrere l'adversitat i hi descobreix una cosa que no es pot descriure amb paraules. no és una promesa, ja que (gairebé) totes les promeses es trenquen; és una mena de parèntesi, de pausa en el pas del temps, que, si no, és inexorable. I la suma total de tots aquests parèntesis potser és l'eternitat."
D'A a X. John Berger. Traducció de Laura Baena i Garcia. (Edicions de 1984-Mirmanda, p. 100)

El Berger ens sorprén ara amb aquest "Cuaderno de Bento":

Hom diu que el filòsof Spinoza (1632-1677) va portar un quadern que es va perdre després de mort. Berger s'imagina com seria aquest quadern i en fa un, des del que parla amb el vell filòsof:

• amb reflexions, històries, cites, crítiques, records...
• amb un grapat de dibuixos propis (Alguns molt bons: Berger havia estudiat primerament Belles Arts) i un de la seua néta
• trufat de cites de l'Spinoza
• i molt d'art

Tot escrit (i dibuixat) amb una exquisida mestria, i, com diu Susan Sontag, Berguer és un "escriptor capaç d'oferir al món tal atenció sobre els problemes humans més disímils, amb una sensualitat que no renuncia als imperatius de consciència i responsabilitat".

"La capacidad humana para la crueldad es ilimitada. Puede que capacidad no sea la mejor palabra, pues sugiere una energía activa, y, en este caso, dicha energía no es ilimitada. La indiferencia humana a la crueldad es ilimitada. Al igual que lo son todas las luchas contra esa indiferencia."

"Lo que distingue a la tiranía global actual es que no tiene rostro. No hay Führer ni Stalin ni Cortés. Su manera de funcionar varía de un continente a otro, y la historia local modifica sus modos, pero sus pautas generales son las mismas, una pauta de comportamiento circular.

La división entre los pobres y los relativamente ricos se transforma en un abismo.
Se echan por tierra las limitaciones y recomendaciones tradicionales. El consumismo consume toda capacidad de cuestionamiento. El pasado se hace obsoleto. En consecuencia, la gente pierde su personalidad, su identidad, y, entonces han de buscar y encontrar un enemigo a fin de definirse. El enemigo -al margen de cuál sea su etnia o su religión- siempre se encuentra entre los más pobres. Ahí es donde esa pauta circular se transforma en un círculo vicioso (...) Este nuevo círculo político-económico es el que fomenta esa constante capacidad humana para la  crueldad que termina borrando la imaginación."