diumenge, 20 de gener de 2013

El alcohol y la nostalgia.- Mathias Énard

El alcohol y la nostalgia
Mathias Énard
Traducció al castellà de Robert Juan-Cantavella
Editorial Mondadori, 2012

Després del preciós "Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants", en M. Énard ens torna a enlluernar (encara que l'escriptura no arribe al mateix grau d'excel·lència, almenys per a mi) amb aquest guió radiofònic convertit en  una magnífica novel·la curta.

El títol: Potser és un dels temes principals del llibre: alcohol (drogues) i nostàlgia (a dolls).

El pretext: Mathias rep una trucada en plena matinada del seu amor a Moscú, Jeanne, que li comunica la mort de l'amic Vladímir.

El nus: El viatge de Mathias (el viatge només és el suport) a Moscú i el recorregut en el transsiberià cap a la ciutat de naixença de l'amic. Aquest viatge li servirà per a rememorar un altre viatge, i la crua realitat, i els amors i odis del triangle que formaven tots tres. Tot sota un paisatge siberià aclaparador, molt adient per a la tristesa i la nostàlgia. Però res ja és igual: ni la Rússia que va conéixer ni els seus companys (un mort i l'altra que pensa que ja no el vol).

La forma:  Mathias, amant de la literatura, vol ser escriptor, des de xiquet, (somnis d'infant, diu), i ens fa un soliloqui (de vegades interpel·lant-nos, a nosaltres hipotètics lectors); tot i intercalant-hi alguna carta i un monòleg final de Jeanne. Però ha llegit això en un llibre: "Las pàginas de los libros son pétalos que roe el escarabajo verde del olvido". La prosa és senzilla però depurada, amb un tractament molt sui generis de la puntuació.

La meua conclusió: Un altre caramelet amb el qual ens obsequia Mathias Énard; això sí, molt trist, malgrat les últimes paraules del llibre:
"Tu corazón late en mi mano, nuestros corazones laten en nuestras manos, todos los corazones laten en todas las manos. 
El sol acabará por salir".

5 comentaris:

  1. Aaaaggghhhhh, me'l vaig regalar aquesta setmana!!

    ResponElimina
  2. Gràcies per la recomanació, elPac. Encara no he llegit res de l'Énard (ni tan sols l'elogiadíssima "Parla'ls de batalles..."), però tinc per començar "Remontando el Orinoco", la seva segona novel·la. Ja us diré...

    ResponElimina
  3. També me'l compraré!!!!!

    Aaaaaaaaaaaaggggggghhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  4. Hi ha llibres que semblen una joguina. Aquesta edició de Mondadori és tan suau per fora, la seua grandària és tan semblat a la d'una mà, és tan quadrat quan l'obris...
    No obstant açò, 'L'alcohol i la nostàlgia', com diu elPac, sense tenir el mestratge del 'Parla'ls...', contagia l'angoixa de la síndrome d'abstinència, tant de l'alcohol com dels afectes que van establir els tres protagonistes a Moscou.
    És curtet, però no defraudarà els vostres aaaaagggggghhhhhh.
    Gràcies, elPac, una bona recomanació.

    ResponElimina
  5. ja l'he llegit, no és parla'ls, però com en aquella en poques paraules diu molt, és trist, molt trist, totalment d'acord amb la ressenya d'elPac, i amb el síndrome d'abstinència d'icr, la nostàlgia crec que també té a veure amb la vella rússia, amb la rússia revolucionària, amb la crueltat de la humanitat, amb unes vides mai viscudes. Terrible la descripció de l'addició a les drogues i a l'alcohol.

    Un altre bombonet sense sucre (com diu icr)!

    ResponElimina