El petit príncep.- Antoine de Saint-Exupéry

El petit príncep  (amb il·lustracions desplegables)

Autor: Antoine de Saint-Exupéry

Títol original: Le petit prince. Le grand livre pop-up

Traducció: Anna i Enric Casassas

Direcció editorial i artística: Gérard Lo Monaco

Disseny gràfic i maquetació: Emma Giuliani

Realització gràfica: Ariane Grénet, Jeanne Mutrel i Marion Tigréat

Enginyeria del paper: Yves Zirah i Bernard Duisit

Editorial Salamandra

Què es pot dir, que ja no s'hagi explicat una i mil vegades, sobre aquesta deliciosa narració dividida en vint-i-set breus capítols?... La història del nen que prové d'un asteroide (...) vist  amb telescopi una vegada, el 1909, per un astrònom turc,  l'únic desig del qual quan es troba amb el narrador és que li dibuixi un be, va ser publicada el 1943, incorporant a la narració una sèrie d'aquarel·les de l'autor i una inoblidable dedicatòria a Léon Werth, autèntic cant a l'amistat, a l'esperit infantil i a la poesia:

Demano perdó als nens per haver dedicat  aquest llibre a una persona gran. TInc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat sent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin). Doncs, corregeixo la dedicatòria:

A Léon Werth

quan era petit

- Això és la caixa. El be que vols és a dins.

Per si això era poc, a l'octubre del 2012 ha arribat la quarta edició especial d'aquest clàssic que ens ofereix Salamandra en una delicada i acurada feina que afegeix encara més màgia a les il·lustracions originals, convertint-les en desplegables i, en molts casos, també en objectes mòbils. Una petita obra d'art que m'han portat els Reis de la mà d'algú molt estimat amb qui vaig compartir els temps llunyans de la infantesa. I de la mateixa manera que els va passar a Antoine i Léon, tampoc nosaltres deixem -ni deixarem mai- de recordar-la...

- Criatures! Pareu esment als baobabs!

- Estic sol... estic sol... estic sol...- va respondre l'eco.

Efectivament, al planeta del petit príncep hi havia, com a tots els planetes, bones i males herbes.

Aquest és el millor retrat que, més endavant, vaig arribar a fer-ne.

Mireu el cel. Pregunteu-vos: ¿el be s'ha menjat la flor o no? I veureu com tot canvia...

I cap persona gran no entendrà mai que això sigui tan important!

(Capítol XXVII. Final, pàgina 61)