Shirley Jackson
Siempre hemos vivido en el castillo
Posfaci de Joyce Carol OatesTraducció de l'anglès al castellà de Paula Kuffer
ed. minúscula, col·lecció Tour de force, 3, 2012
Hi ha recomanacions que vénen soles: Valeria Bergalli (ed. minúscula) + Tour de force = quasi segur que m'agradarà.
La tercera aposta de minúscula per a aquesta col·lecció és una novel·la de por: de la por al diferent, de la por a la por, de la por a les cases en ruïnes tapades per les parres i que amaguen unes fades o bruixes que estan endins perquè tenen por i ens en fan, perquè s'han cercat la ruïna i les hem ajudat a aconseguir-la, perquè les portem ofrenes perquè no isquen, perquè els arriba la desgràcia i la contemplem...
Aquesta edició ha sigut traduïda 50 anys després de la primera edició. Personalment, m'ha agradat pel clima opressiu que crea, per l'extrema llibertat de les protagonistes tancades, per la lucidesa dels desvaris familiars, per la tensió amb que sotmet el lector durant tota la novel·la, per l'afecte que provoca cap a aquestes odioses persones maleducades, per la solidaritat que he sentit cap a les víctimes de la història.
Gràcies, minúscula, has tornat a confirmar els meus prejudicis cap a tu.
És difícil descriure la por, l'autèntica por que remou els fantasmes més amagats en el nostre subconscient. minúscula és una gran editorial, i amb el que expliques vénen ganes de submergir-se en l'abisme. L'haurem de llegir al llit sota el llum de la tauleta de nit, a manca de llar de foc.
ResponEliminaI ja em faràs cinc cèntims, Enric, que m'agradarà conèixer la teva opinió...
EliminaUnes apreciacions, les teves, molt a tenir en compte per apropar-se a aquesta lectura:
ResponElimina- Extrema llibertat / protagonistes tancades.
- Lucidesa / desvari.
- Afecte / odioses persones.
Què seria de la vida sense les contradiccions?
Qui no té algun puntet de bruixa/bruixot?
fantàstic!!!! li acabo de regalar a una molt bona amiga, convençuda que me'l deixarà quan l'acabi....
ResponEliminaentre la Bergalli i tu qualsevol s'hi resisteix!!!
Gràcies!
Jo he començat a llegir-lo; i els primers capítols m'han deixat fora de lloc (Ah, i crec, no sé per què, que al Toni li encantarà.).
ResponEliminaUna història "americana" rara, rara i molt inquietant!
EliminaJa l'he llegit, i només us puc dir: mamaaaaa pooooor!!!! veig la Merricat a totes les cantonades...quina noia més sinistra...mai més em serviré sucre d'una sucrera de porcellana...
ResponEliminaCavaliere!!! una entrada fantàstica... ho dius tot sense desvetllar res!!
gràcies, miu, favor que vos m'hacés!
EliminaEntro sovint a la llibreria, gairebé sempre per comprar llibres per regal, sempre regalo llibres. De vegades no ho puc evitar i me'n compro per mi, però en general, en novel·la, em nodreixo de la biblioteca publica, per un tema d'economia i perquè a casa ja no hi caben més llibres. En les darreres visites que he fet a la llibreria se'm col·locava davant dels ulls l'edició de "Sempre he viscut al castell" de l'Altra editorial i em deia: agafa'm, agafa'm. M'hi havia resistit fins avui, el crit era com massa fort. He anat cap al taulell amb dos llibres: els embolico per regal? em diu el meu llibreter Només un, li contesto, la Jackson me l'emporto posada. Llavors ell ha començat un discurs abrandat sobre aquesta autora, m'ha parlat de tots i cada un dels seus llibres, de les pel·lícules que se n'han fet, de com tots els escriptors de terror americans posteriors no han fet altra cosa que plagiar-la o homenatjar-la amb les seves història, de la injustícia que aquesta dona no hagi estat més reconeguda.... Se'm passava el tiquet de la zona blava, però no m'he atrevit a aturar-lo. He arribat a casa amb una vergonya terrible: només portava a la mà un Shirley Jackson! Hauria de tenir tota la col·lecció! Bé acabo, haig de posar-me a llegir "Sempre he viscut al castell" els altres de damunt la taula esperaran. Tinc urgència de terror!
ResponElimina