divendres, 14 de febrer de 2014

Años luz (Light years, 1975).- James Salter

Años luz (Light years, 1975)
James Salter
Editorial Salamandra. Barcelona 2013
Traducció al castellà de Jaime Zulaika

Aquest es el segon llibre que llegeixo de James Salter.
Salter es un narrador episòdic, acostumat al relat curt, i “Años luz” es una novel·la de 381 pagines. En conseqüència, i acabada de llegir, puc afirmar que estem davant d´una obra narrada a cop de petites estampes (petits esclats de llum) de la vida d'un matrimoni i les seves filles. Cada capítol (els quals son breus) causen al lector l´efecte de relats curts, de petits afluents que van a parar a un gran riu. 

Viri i Nedra son la parella model de la comunitat lliberal i intel·lectual del Nova York de principis dels 70. El matrimoni té dues filles, Franca i Danny.

La primera part de la novel·la esdevé un retrat bucòlic i utòpic de la família i de la comunitat: entren i surten amics de la parella, sopars socials i experiències del matrimoni en plena joventut.

A mesura que avancem les pàgines tot va canviant, fins a tal punt que tenim que recapitular i reflexionar seriosament sobre la realitat del matrimoni.

Salter escriu amb un escalpel a la mà  i es molt precís alhora de pintar amb paraules, quasi com un cirurgià, cada situació. 

El matrimoni, entès aquest com un procés de secament emocional, provoca que la vida familiar burgesa i el capitalisme acabin per ser incompatibles.
La vida familiar de la classe mitja-alta s'alça com un gran mur de contenció, el qual acaba claudicant i caient a causa de la vida liquida del consum modern. Una dona, un home, encara que casats, senten que han de viure molt més del que viuen, i que la vida moderna els hi reclama més vida, més experiència, més de tot.
Nedra, esposa i mare, trenca tots els motlles de les dones de la seva família, i passats els quaranta anys, descobreix que pot començar del nou, que es encara una dona jove i que la vida no pot consistir en aquest continu secament marital. Quan el llibre es va publicar als Estats Units va fracassar estrepitosament atesa la poca comprensió que als 70 podia despertar un personatge com el de Nedra. Van haver crítics que van comparar a la Nedra amb el personatge que va interpretar Meryl Streep al film “Kramer contra Kramer”.

Per acabar he de dir que m'ha agradat molt aquesta novel·la. I que James Salter es un escriptor magistral. No és un novel·lista ortodoxe o com es deia abans de “largo aliento”. Com ja he comentat la seva prosa es ajustada i episòdica, de petits bocins. Crec que aquesta va ser una de les poques novel·les que va escriure, sent els relats curts la seva especialitat. De fet penso que aquesta novel·la es com un llarg relat curt. Aquesta ha estat l'impressió que he tingut al llegir-la. 

Adjunto un fragment com a exemple del virtuosisme de l'autor:

“Su vida es misteriosa, es como un bosque; desde lejos parece una unidad que es posible comprender y describir, pero más cerca empieza a separarse, a disolverse en luz y sombra de una densidad que ciega. Dentro de esa vida no hay forma, sólo un detalle prodigioso que llega a todas partes: sonidos exóticos, astillas de luz solar, follaje, árboles caídos, animalillos que huyen al oír el crujido de una rama, insectos, silencio, flores. 
Y todo ello, dependiente, estrechamente entretejido, todo eso es engañoso. Hay en realidad dos clases de vida. Hay, como dice Viri, la que la gente cree que estás viviendo y hay la otra vida. Es esta otra la que causa el problema, la que anhelamos ver. (...) Estaba alcanzando, se encontraba al borde de esa edad en que el mundo se torna súbitamente más hermoso, en que se revela de un modo especial, en cada detalle, techo y pared, en las hojas de los árboles que se agitan levemente antes de una lluvia. El mundo se abría como para conceder, ahora que la vida se acortaba, una larga mirada apasionada, y todo lo que había sido denegado sería otorgado finalmente.”

7 comentaris:

  1. M'has contagiat les ganes d'entrar en aquest "llarg relat curt" de títol tan suggeridor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una novel·la estilísticament molt bella. M´ha agradat molt, Sícoris.
      L´estil de Salter es donar petites pincellades perquè el lector imagini tot el que pugui. Jo crec que és un gran narrador d´elipsis.
      Una abraçada

      Elimina
  2. M'encanta allò del "llarg relat cur"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies icr, estic segur que t´agradarà molt llegir-lo.

      Una abraçada

      Elimina
  3. En Salter és boníssim!!!
    Tots els seus llibres són boníssims!!!!

    Crec que l'editorial nova "L'altra" debuta amb un Salter traduït al català!!!!

    Llarga vida a en Salter i a "L'altra"!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Eduard! la veritat és que té una pinta excel·lent!

    Toni, l'Altra també!!

    Se'ns gira més feina!!

    ResponElimina
  5. Eduard, Salter és un dels millors de la literatura americana. A mi, aquesta prosa subtil i aquest ritme m'enamora. tot el que es pot llegir d'en Salter és bo. La seva autobiografia (quemar los días) és també excel·lent. Si voleu un bocí per començar, el compte "La última noche" (res, cinc pàgines), treu l'alé. Entre els absoluts admiradors: Muñoz Molina (http://cultura.elpais.com/cultura/2013/04/09/actualidad/1365521392_640618.html) i Marcos Ordóñez (http://cultura.elpais.com/cultura/2012/02/22/actualidad/1329932175_788084.html)

    ResponElimina