La utilitat de l'inútil - Nuccio Ordine

Nuccio Ordine
La utilitat de l'inútil - Manifest
Traducció de Jordi Bayod
Quaderns Crema, 2013

Enllaç amb l'editorial 
Enllaç amb l'Editorial Acantilado, versió en castellà,  del mateix traductor

Nuccio Ordine fa un manifest de defensa del saber com a “obstacle contra el deliri d’omnipotència dels diners i l’utilitarisme”, i no ho fa amb grans pretensions, sinó que basteix 150 pàgines de citacions i pensaments d’altres, que ha aplegat durant anys, i els ordena en tres capítols, la primera sobre la utilitat de la literatura, la segona sobre la concepció actual de la Universitat com una empresa i la darrera sobre la possessió. 

De la lectura de la introducció ja ens podem fer una idea de tot el llibre, que tot i així val la pena de llegir amb calma i llapis a la mà, pràcticament tot és subratllable. És un manifest de defensa de la necessitat dels sabers  inútils, entenent com a tals els que no aporten beneficis econòmics tangibles, saber inherent a la literatura, a la poesia, amb un clam clar sobre la necessitat de llegir, de gaudir de qualsevol manifestació artística, com a aliment imprescindible per viure. De la necessitat de què les universitats i els instituts continuïn ensenyant, davant la tendència actual a liquidar tot allò que no suposa un guany immediat,  llengües antigues, estudi dels clàssic, la nostra història vaja.. com si fos possible saber qui  som, conèixer la motxilla de passat que tots portem a l’esquena, sense aquests coneixements, però que aviat, tal i com anem,  ningú ens podrà explicar.

Les diferents parts justifiquen la introducció i són cites i frases d’altres autors cosides per Ordine per recolzat tota la seva teoria que d’altra banda ens demostra com una demanda constant al llarg dels darrers segles, i malgrat ara tornem anar  cap per avall i que els sabers “inútils” són cada vegada menys valorats i cada vegada més necessaris, del llibre s’extreu que sempre han sigut víctimes de l’utilitarisme i menysvalorats perquè al cap i a la fi, el saber,  la literatura, la filosofia, la ciència, el coneixement de la història, la història del pensament... o sigui, la cultura, ens dóna ales, i les ales són per volar i si voles has de pensar on vols anar i si es pensa massa es qüestiona un status quo que a alguns els hi funciona molt bé, perquè els hi deu donar els rèdits buscats...a la majoria no.

“La cultura, com l’amor, no té capacitat per imposar-se – observa amb encert Rob Riemen-. No ofereix cap garantia. I tanmateix, l’única possibilitat d’assolir i protegir la dignitat humana ens la brinda la cultura, l’educació liberal.”

“Quan la crisi tenalla una nació és més necessari que mai duplicar els fons destinats al sabers i a l’educació dels joves, per evitar que la societat es precipiti en l’abisme de la ignorància”

“A l’ensenyament públic li correspon la delicada tasca d’apartar l’home de les misèries i l’utilitarisme i educar-lo en l’amor pel desinterès i la bellesa”

“Per aquest camí, s’acabarà cancel·lant la memòria a força de progressives escombrades fins arribar a l’amnèsia total. La deessa Mnnemosyne, mare de totes les arts i tots els sabers en al mitologia grecoromana, es veurà obligada a deixar la Terra per sempre. I amb ella, malauradament, desapareixerà d’entre els éssers humans tot desig d’interrogar el passat per comprendre el present i imaginar el futur. Tindrem una humanitat desmemoriada que perdrà per complet el sentit de la pròpia identitat i la pròpia història”

“El dogmatisme produeix intolerància en qualsevol part del saber: en el domini de l’ètica, de la religió, de la política, de la filosofia i de la ciència, considerar que la pròpia veritat és l’ única possible significa negar tota recerca de la veritat”

Conclou el llibre amb un assaig d’Abraham Flexner de 1939 “La utilitat dels coneixements inútils"

Vaja, un clam al lliurepensament,  i a la necessitat de cultivar-nos i ser crítics per créixer com a persones i per tant com a societat.