Autopsia - Miguel Serrano Larraz

Miguel Serrano Larraz
AUTOPSIA
Ed. Candaya, 2013
398 pàgines

Hannah Arendt utilitzava l’expressió «banalitat del mal» per poder explicar que alguns individus actuin dins de les regles del sistema al que pertanyen sense reflexionar sobre les conseqüències dels seus actes. Evidentment la Sra. Arendt es referia al nazisme i a l’holocaust jueu, però l’expressió ajustada a l’escala adequada també serviria per definir aquest llibre.

És un tractat sobre la violència, sobre la violència del dia a dia, la que podem patir tots la que podem provocar tots, on l’autor comet la valentia de col·locar-se de protagonista de la seva pròpia novel·la, nom i cognom, edat, aparença física, mateixa ciutat on ha nascut, crescut i viu, fins i tot li fa escriure un llibre que ha publicat a la vida real, per construir un personatge en aparença força gris, marcat per la violència, exercida però sobretot per la patida. (Us podeu imaginar que el Miguel Serrano de veritat no té res de gris, i quan se li pregunta quin percentatge d’autobiografia conté el llibre  respon amb un somriure que un 10%)

Un anar i venir en el temps des de la infància fins al moment en què escriu el llibre, als trenta-i-pocs, viatges temporals marcats pels maltractaments psicològics amb els que de petit va castigar  a una companya, marcats per una pallissa rebuda de jove per part d’uns skinheads, marcats per la relació d’inferioritat que manté durant anys amb un artista de cap a caiguda, relació que el condiciona i el reafirma en la seva mediocritat. És una novel·la generacional, que transcorre a Zaragoza, en una època de consolidació de les tribus urbanes que utilitzaven la violència per fer-se valdre (moltes encara ho fan). Teoritza el llibre sobre els zombis i els vampirs, els primers serien aquestes tribus  “No piensan: si se alimentan de ideas, las desmenuzan y no extraen ningún beneficio de ellas. No tienen prisa ni sentimientos. Se despalazan en grupo...”, els vampirs en canvi, ( representarien el seu amic artista):  “Viven solos...representan el final de una época...Solo toman la sangre de sus víctimas, es decir su fluido vital, su trabajo, que les permite acomodarse en una precaria inmortalidad...”

Ben mirat, tampoc és un personatge tan gris, és un noi de classe mitjana, amb uns pares que l’han educat bé, amb ganes de ser independent, lector àvid, que penja els estudis per treballar i viure sol en un pis de mala mort, renunciant a les comoditats que li ofereix la seva família i a la ruta suposadament traçada: estudis, feina, parella, pis, família. No, no és tan gris, ell decideix fer-se la ruta a la seva mida, i escriure. I sí, de petit va maltractar psicològicament una nena (caldrà llegir pràcticament tot el llibre per veure fins a quin punt), pel simple plaer de veure-la patir, la culpa el tortura i el condiciona.

De jove escriu  un llarg poema sobre l’experiència d’haver rebut una pallissa per part del pitjor skinhead de la ciutat, que presenta a diversos concursos fins que aconsegueix que li atorguin un segon premi. No és tan gris però obsessionat pel concepte de criteri propi va sempre darrera d’algú, però té color, tot i que ell ho ignora, escriu per no parlar, fins que la por a la crítica i al ridícul del seu entorn el fa parar d’escriure.

És una novel·la sobre el pas del temps, sobre com ens afecta, com deforma i conforma les relacions, sobre el fer-se gran, sobre com escollim les amistats o com ens trien elles a nosaltres, sobre la capacitat de maximitzar les pors i els remordiments  i com ens poden marcar la vida, sobre què han suposat les xarxes socials en el manteniment de relacions que de per si ja serien enterrades o simplement per allargar una tafaneria inherent a la condició humana. Sobre la paternitat i el canvi de prisma que suposa en la valoració del què hem fet, del què ens agradaria haver fet i del què ens agradaria que els fills fessin o no fessin o no patissin.

És una novel·la farcida de literatura i de música, de malabarismes fets amb els personatges i els seus noms, és una novel·la ben escrita, molt intel·ligent, que fa reflexionar, amb  anècdotes que molts hem viscut o hauríem pogut viure. Una novel·la com diu l’autor, plena de misèries, però també d’esperances.

Enllaç a la web de l'Editorial Candaya on trobareu la contraportada, i la biografia de l'autor.