Diario de un cuerpo.- Daniel Pennac

Daniel Pennac
Diario de un cuerpo
Traducció al castellà de Manuel Serrat Crespo
Mondadori, 2012

Editat també per Empúries (Diari d'un cos), amb traducció de Joan Casas Fuster, jo l'he llegit, però, en castellà (me'l van regalar, gràcies!).

Coneixem aquest senyor per llibres com Mal d'escola, Com una novel·la... Un gran tipus: bon pedagog i magnífic escriptor.

Coneixem la biologia en general per la part que ens pertoca, pel temps que portem amb els nostres cossos i per la tele... Pels esglais que ens donen les vesícules i les dents, també... Pels nostres majors i els nostres menuts...

Pennac explica la biologia d'un home, des del principi de l'adolescència fins a la vellesa, encara que no creu en diaris.

[...] ¿Cuando hice, pues, por primera vez ese gesto de cepillado que hoy se me impone bastante a menudo? El acontecimiento no se consignó en este diario. Fue, sin embargo, un día importante en mi vida. Una pérdida de inocencia.

Este tipo de laguna me confirma en mi prevención contra los diarios íntimos: nunca captan nada decisivo. (pàg. 142)

Ens parla un senyor francés "bé", alt executiu, de nivell socioeconòmic alt.

Amb problemes de ric i que aguanta fins més enllà dels vuitanta.

Amb una vivència del seu cos molt concreta, com la dels homes del segle passat (el meu avi, el meu pare...).

No veas en ello el efecto de una indiferencia o un pudor especiales; nacido en 1923, yo era ni más ni menos que un burgués de mi tiempo, de los que todavía utilizan el punto y coma y nunca van a desayunar en pijama, sino duchados, recién afeitados y debidamente encorsetados en su traje de diario. (pàg. 12)

És conscient, i ho diu, que el llibre canviaria si haguera estat escrit per una dona.

Practica un humor obert i franc; té amics i és prou honest.

Grégoire, muy ocupado leyendo Tom Sawyer mientras se hurga la nariz... ¿Sus fosas nasales? La gruta de Joe el Indio. ¿Los mocos de su nariz? El tesoro que ha ocultado allí. Como yo, asociará durante toda su vida el placer de hurgarse la nariz al de la lectura. (pàg. 230)

El diari que va començar de xiquet el prepara perquè el rebi la seva filla després de la seva mort, per si vol fer alguna cosa amb ell (publicar-lo o tirar-lo, per exemple). I la filla el publica.

Un llibre curiós, agradable. Pennac ens ha tornat a fer pensar.