L'escuma dels dies - Boris Vian

Boris Vian

L'ESCUMA DELS DIES

Traducció de Jordi Martín Lloret (Premi Ciutat de Barcelona de traducció al català 2013)

El cercle de Viena, 2013

217 pàgines

Enllaç a la web de l'Editorial que alhora enllaça amb primeres planes, entrevista al traductor  i crítica de la Marina Espasa.

Vaig acabar de llegir-lo ahir al migdia, un dia rúfol d'hivern, i en el moment de tancar el llibre, no sabia si plorar de tristesa o d'admiració o tornar-me'l a llegir o demanar a algú que m'omplís la casa de flors, perquè per un moment em va semblar que tenia un pes molt gran al pit, que forçosament havia de ser un nenúfar, vaig notar que el sostre de casa s'apropava perillosament al terra i les parets s'abombaven i també ploraven, i els ocellets (perquè a casa no hi tinc cap ratolí) es preguntaven que em deuria passar. I el que em passava és que havia acabat una novel·la extraordinària, plena de paraules inventades, d'estris i màquines inexistents, on els núvols entren a les cases i t'acompanyen pel carrer, on sota la neu hi creixen floretes, i el jazz marca el ritme, és del 1946 però es podria haver-se escrit avui mateix, ple de poesia, que comença divertit i desenfadat, però es va entristint conforme les pàgines van passant. Sartre hi té un paper important, amb el nom de Partre, però no tant per les seves teories sinó pel fanatisme que generà. És un crit a la joventut, a l'amor i a l'alegria i una crítica al culte als diners i al treball alienant en la mesura que impliquen deixar de viure somniant o lliures.

Si parléssim en anglès diríem que és un "must read" i en la nostra llengua us diria l'hauríeu de llegir, per riure, per somriure, per somniar, per admirar, fins i tot per plorar.

Destacar la tasca del traductor, Jordi Martín, perquè no deu haver sigut gens fàcil traduir-lo, però estic segura que n'ha d'haver gaudit molt.

Ah, i ha d'haver inspirat a diverses generacions, llibres, pel·lícules, música... si el llegiu o l'heu llegit que creieu que pot haver inspirat?