dijous, 23 de juny del 2011

PARLA'LS de BATALLES, de REIS i d'ELEFANTS













PARLA'LS de BATALLES, de REIS i d'ELEFANTS
Mathias ENARD
Columna, 2001
Traducció: Mercè Ubach


Contraportada
El 13 de maig de 1506 Michelangelo Buonarroti, el gran artista del Renaixement, desembarca a Constantinoble. El soldà Baiazet II li ha encarregat el disseny d’un pont sobre el Corn d’Or, un projecte que ni el genial Leonardo da Vinci, el seu gran competidor, ha estat capaç d’enllestir. A Roma, Miquel Àngel ha deixat inacabada la construcció de la tomba de Juli II, el papa guerrer i mal pagador que li és hostil.
A la màgica Constantinoble, Miquel Àngel descobrirà els plaers d’Orient: els perfums, les espècies, les arts, la llum, la música..., i s’endinsarà en aquest món desconegut i embriagador de la mà de Mesihi, el poeta de la cort, que li farà de guia i li explicarà els secrets d’una ciutat tan seductora com perillosa.
Com en un viatge sobre una catifa voladora, Mathias Enard condueix el lector cap a l’esplendor de mesquites, basars i danses hipnòtiques i descriu amb una precisió d’orfebre la trobada de l’home del Renaixement amb la bellesa del món otomà.

Sí el títol ja enamora (és tant evocador...), la novel.la no decepciona, converteix al gran Michelangelo en un "simple" humà ple de decepcions, pors, desitjos, debilitats, inseguretats... Contraposant el bast món d'occident amb el refinament oriental (arquitectura, decoració, indumentària, higiene, multiculturalitat, respecte...) que l'estiren cada pel seu costat.


El llibre de 161 pàgines comptant l'epíleg i les notes, està farcit de curts capítols, que amb poques paraules, les justes i necessàries, i amb un ritme molt adequat que fins i tot sembla un cant, evoquen una imaginada vida d'en Michelangelo a l'antiga Constantinoble. Els capítols es van intercal.lant amb cartes que escriu als seus germans i al seu mestre (ignoro si són reals).


En podeu llegir les primeres pàgines a l'illa dels llibres

(no cal dir que la seva lectura ha sigut conseqüència directa d'haver vist LHDL!)

6 comentaris:

  1. Miu, a mi també em va cridar l'atenció quan en van parlar a LHDL i suposo que, com tu dius, el títol tan evocador també hi té molt a veure perquè, a més, és d'aquells que se't queden gravats (tot i que moltes vegades, quan són tan llargs, tendeixo a citar-los malament.)

    Per "culpa" de les vostres recomanacions, ja se'm torna a girar feina: Enard, Némirovsky...

    Com sempre, moltes gràcies a tots els "culpables"!

    ResponElimina
  2. És cert, l'aventura de l'Enard prometia...
    i l'aventura de llegir-lo paga la pena.
    Jo pense, però, que és curtet el llibre i que m'hauria estimat més pàgines, de tant que m'ha agradat.

    ResponElimina
  3. icr, a mi també se m'ha fet curt!!

    ResponElimina
  4. M'ha agradat molt, miu. Totalment d'acord en tot el que dius. Sota una aparent senzillesa, hi ha una prosa bellíssima. Una joieta.

    ResponElimina
  5. Tinc moltes ganes de llegir-lo!

    ResponElimina
  6. M'heu animat noies i nois, quan pugui intentaré agafar-lo de la biblioteca....

    ResponElimina