dijous, 5 de gener del 2012

Bella del Señor. Albert Cohen


Bella del Señor (Belle du Seigneur), 1968
Albert Cohen
Editorial Anagrama
10ª edició
Traducció de Javier Albiñana
Pàgines: 782
Preu: 24,50 €

L'editorial Anagrama ha tingut la deferència de reeditar aquesta obra mestra, amb una tipografia més còmoda que la d´anteriors edicions. Cal felicitar aquesta editorial per pensar, com ho ha fet sempre, en els lectors.

Ja he cobert tres-centes pàgines. Us confesso que es tracta d´una novel·la absolutament atípica i inclassificable. La genialitat d´Albert Cohen rau, en la meva modesta opinió, en dos factors complementaris: 

1.- Cohen és severament crític amb la alta societat ginebrina, i per extensió europea, mitjançant un sentit de l´humor totalment delirant. Els passatges relatius a la família política de l´Ariane, (els Deume) estan molt propers al Woodehouse més àcid.

2.- El personatges de Solal i la seva família d´oncles de Cefalonia – anomenats els “Esforçats”-  són una creació literària de primer ordre, comparable a les criatures de Proust o Cervantes. De fet, la gran influencia cervantina i oriental arrela profundament en els caràcters de l´obra d´Albert Cohen.

Us extracto un passatge significatiu d´aquesta gran obra mestra, amb la finalitat de fer-vos entenedor l´estil i la bellesa de la prosa d´aquest escriptor, mig grec, mig francès, mig suïs i sempre jueu:

“ Se acercó a la ventana. Contempló Ginebra plácidamente iluminada, las parpadeantes luces de la orilla francesa y, sobre el lago negro, los mecidos cisnes que dormían, oculta la cabeza en el plumaje. De nuevo ante ella, la contempló, sonrió a la pobrecilla prometida de la muerte.

– Se da cuenta, todos esos futuros cadáveres por las calles, por las aceras, tan apresurados, tan ocupados y sin saber que la tierra en que serán sepultados existe, los espera. Futuros cadáveres, bromean o se indignan o se jactan. Todas esas mujeres, risueñas condenadas a muerte, exhiben su ubres cuanto pueden, hacen ostentación de ellas, neciamente ufanas de sus cantimploras lecheras. Futuros cadáveres y sin embargo malvados en su corto lapso de vida y les gusta escribir en las paredes Mueran los judíos. ¿Recorrer el mundo y hablar a los hombres? ¿Convencerlos de que tengan piedad los unos de los otros, machaconearles lo de su muerte inminente? Inútil, les gusta ser malvados. La maldición de los colmillos. Desde hace dos mil años, odios, maledicencias, intrigas, guerras. ¿Qué armas habrán inventado dentro de treinta años? Los monos sabios esos acabarán matándose todos y la especie humana morirá de maldad.  Consolarse, pues, con el amor de una mujer. Pero es tan fácil enamorar, tan deshonroso. Siempre la misma vieja estrategia y las mismas miserables causas, la carne y lo social.”

5 comentaris:

  1. Gràcies Eduard!

    La vaig llegir quan tenia 16 anys...llavors em va agradar molt, però hi hauré de tornar...segur que hi copsaré moltes més coses!

    ResponElimina
  2. Gràcies a tú miu.
    Saps, et confesso que jo amb 16 anys no hagués tingut la capacitat ni maduresa suficient per entendre i comprendre l´abast d´aquesta novel·la.

    Gràcies de nou miu per cuidar la presentació del meu comentari. La veritat es que he tingut molts problemes per editar-lo. M´he tornat mico per fer-ho.
    Una abraçada a tots.

    Eduard F.

    ResponElimina
  3. Vaig llegir-ne la primera edició i em va entusiasmar. És com si Cohen contingués en un de sol-ell-tots els grans autors d'aquesta terra.
    Salutacions!

    ResponElimina
  4. Del '87 ja! A mi també en va agradar força, però, la veritat és que tampoc no recorde bé el llibre. He estat temptat moltes vegades de tornar-lo a llegir però sempre m'ha tirat arrere la lletriua tan menudiua que té, i que ara ja necessitaria una lupa.

    ResponElimina
  5. corregeixo!!! el llibre me'l vaig llegir amb 17!!! acabo de recuperar-lo i és el que em van regalar per Sant Jordi l'any 88!!

    Eduard, el mèrit de la presentació no és meu, els mestres són l'elPac i ilcavaliererosso!

    ResponElimina