dimecres, 25 de gener de 2012

El Compromís, SERGUEI DOVLATOV



SERGUEI DOVLATOV
EL COMPROMÍS
La Breu, 2011 (La intrusa)
Traducció de Miquel Cabal Guarro

La contraportada
Serguei Dovlàtov va tenir una vida certament polifacètica: vigilant en un camp de treball, traficant en el mercat negre, guia en el Parc Puixkin, periodista… En El compromís Dovlàtov regurgita la seva etapa com a periodista orgànic en diversos diaris i emissores locals de Tallinn, Estònia, fins que és expulsat del Sindicat de Periodistes. Darrere de les petites cròniques, les entrevistes insulses i les breus notícies asèptiques que el periodista Dovlàtov redacta amb admirable tantsemenfotisme, es desplega la narració de les peripècies que han acompanyat la gestació de la notícia i descobrim uns personatges peculiars —els periodistes—, que topen invariablement amb l’exasperant disciplina ideològica i moral del règim soviètic, amb la mediocritat d’un temps que bé podria ser el nostre.
Si en La zona una gèlida tristesa congelava la rialla i en La maleta la rialla estava enverinada de nostàlgia, en El compromís l’aiguabarreig d’indignació i estupefacció faran que la rialla esclati sense reserves i que ressoni en el buit de la veritat oficial.

El què en diu l'editorial
Article d'Emilio Alfaro a El País

Diria que no puc afegir res més, l'he llegit a poc a poc, cada dia un compromís... no sé si per allargar el carmelet o per incapacitat d'assimilar massa humor desesperat i malencòlic en un sol dia. Si els efectes de la ingesta de vodka traspassessin al lector, ara mateix estaria amb una ressaca descomunal... més o menys com la de La Maleta... aquí però, no pots parar de riure, vas del somriure a la riallada sonora, però sempre al final acabes amb un aix....boníssims els compromisos 5è, 8è, 10è i  11è

El compromís 13è, corre  a càrrec de l'editor, amb un sentit de l'humor tant punyent com el d'en Dovlatov El bloc de l'editor, Miquel Adam, on explica amb pèls i senyals les vicisituds de l'edició del llibre.

9 comentaris:

  1. No tens compassió, amiga miu.
    Torne a dir: Buaaa! M'atabaleu amb tanta faena per fer (per llegir).
    De tota manera, gràcies! Tot plegat molt interessant.
    ... ... ... ...
    ...i, amb carinyo: Un compromís pel Cadàver V?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. el tinc quasi, quasi a punt..... ho sento...

      Suprimeix
    2. No has de sentir res. Ho deia amb carinyo i per seguir la broma. Només és que em fa molta il·lusió avançar. Però cadascú té el seu tempo i la seua marxa.

      Suprimeix
  2. Em comprometo, miu, per a la llista de febrer (si Boix vol)

    ResponSuprimeix
  3. És un dels meus objectius per aquest 2012!!!
    En tinc moltes ganes!

    LABREU també en té un de molt bo que es diu "Vulcano".


    Gràcies Miu!!

    ResponSuprimeix
  4. Gràcies, miu. M'agraden els autors irònics i, en certa manera, una mica cínics i de volta de tot.
    "La maleta" és una passada i, pel que dius, aquest "El Compromís" no es queda gens curt.

    ResponSuprimeix
  5. Amics/amigues, moltes gràcies per les vostres amables paraules!!! Sou l'oxñigen ue respirem, els de LaBreu. Una abraçada i moltes moltes gràcies per haver llegit el vell Dov, i que contents que ens fa saber que us ha agradat tant!

    salut i bon cap de setmana!!

    ResponSuprimeix
  6. LABREU edicions fa boa feina, també, en el camp de la poesia, ara estic llegint ESTIULA, de Lluís Calvo

    Vent a mi
    I a mi una paraula és
    La veritat maragda obscura
    El temps la desmesura
    I la fugida el mot
    Aquest floc la flama d´ambre pur
    Mirtil existeix entre els meus llavis
    Els noms on són?

    No tinc sinó allò que dic
    no sóc sinó allò que callo

    Pàg. 34

    Imma C.

    ResponSuprimeix
  7. Quin doble plaer, l'editor de LaBreu i l'Imma C. recitant-nos un poema editat també per LaBreu...

    Moltes gràcies als dos...

    ResponSuprimeix