Jo, jo, jo...i Shakespeare, DAVID SAFIER

Jo, jo, jo... i Shakespeare
DAVID SAFIER
Traducció de Michael Steinmetz i Carlota Vallès
Empúries Narrativa, 2011

Text de contraportadaJa és prou difícil que un home i una dona comparteixin la vida, però quan, a més, han de compartir el cos, tot plegat es complica molt. La Rosa no té sort amb l’amor, troba molt a faltar el seu antic company, en Jan, i la seva vida li sembla avorridíssima. Convençuda que en Jan és l’amor de la seva vida, la Rosa decideix posar remei a la seva infelicitat i es deixa hipnotitzar per un mag que al·lega que pot fer viatjar la gent en el temps. Aviat es trobarà reencarnada en un cavaller que s’està batent en duel. Som a l’any 1594 i aquest cavaller es diu William Shakespeare. I la Rosa no se’n podrà alliberar i tornar al present fins que no descobreixi què és l’amor de veritat, i només compta amb l’ajuda d’un Shakespeare enamoradís i inconstant. Entre discussió i discussió, compartint el mateix cos, s’adonaran que abans de poder estimar ningú han d’aprendre a estimar-se a ells mateixos.

Primer capítol

Article a l'Ara

És un "divertimento",  té alguna frase xorra, moooolt xorra, i alguna escena tòpica, moooolt tòpica, típica de pel·li còmica...(de fet té tots els ingredients per ser una bona pel·lícula còmica)  però la història té la seva gràcia i està força ben trabada, final inclòs. I us asseguro que un cop comences ja no pot parar de llegir per saber què els hi passarà a la Rosa i al Shakespeare... . Admiro la capacitat de l'autor per posar-se al cos i cap d'una dona (ja ho feia a Maleït Karma). Molt recomanable per passar una bona estona i no pensar en res més, amb garantia de riure o somriure un mínim de 2 vegades a cada pàgina.