La nit sagrada.- Tahar Ben Jelloun

Tahar Ben Jelloun
La nit sagrada
Traducció de Joan Casas
butxaca 62, 2000

"Les meves arrugues són boniques i nombroses. Les del front són els rastres i les proves de la veritat. Són l'harmonia del temps. Les de revers de les mans són les ratlles del destí. Mireu com es creuen, com designen camins de fortuna, dibuixant una estrella després de la seva caiguda dins l'aigua d'un estany.

"Prega per mi, filla meva, tu que coneixes els dos cantons de la vida, que saps llegir els llibres i el pit dels sants...

"No cal dir que de seguida vaig pensar en la història d'aquell país imaginari on tots els llibres van ser cremats i on cada ciutadà es va haver d'aprendre de memòria un llibre per tal de perpetuar la literatura i la poesia. [...] Vaig dormir sense dificultat i tota la nit vaig somiar el país màgic. Tot hi era flamejant però no vaig trobar el camí de la biblioteca.

"No permetem que el temps s'avorreixi en la nostra presència; procurem donar-li alguna satisfacció, amb un xic de fantasia, amb color, per exemple; el Cònsol adora les subtileses dels colors; no és sorprenent que sigui la passió d'un cec...

Jo llegeixo per llibres com aquest.
De tant en tant et creues amb delícies com aquesta.
I gaudeixes amb una història ben explicada. Amb un home que explica el que viu una dona a la qual han criat com un home perquè és la vuitena filla d'un musulmà que no suporta no tenir un fill home.
I ho explica molt bé, amb delicadesa i sinceritat, amb mà suau i ferma.
També m'ha semblat interessant com tracta el tema de la memòria i de l'oblit (tots dos a nivell personal, no històric ni col·lectiu).