Isaac Rosa
Seix Barral Ed.
379 pàg.
Una faula molt actual sobre persones que treballen molt.
El que pensen, el que senten.
La rutina de cada dia.
Un carnisser, una telefonista que fa enquestes, un mecànic, un paleta, una ensambladora, un mosso de magatzem, una brodadora, un informàtic, una senyora de la neteja, un cambrer, un carnisser d'escorxador... Cadascú fent la seva feina i tots junts dins una nau de polígon treballant davant d'un públic que està a unes grades...
És una novel·la molt estranya, amb lleis pròpies (funciona segons les seves regles...), un ritme singular i que sembla que no tingui plantejament, nus i desenllaç.
Molt teatral, perquè tot passa en un únic escenari.
Crec que la crítica la va deixar bastant malament pero a mi m'ha agradat molt...
Fa adonar-te de moltes coses amb que potser no t'hi havies fixat ni pensat mai...
"...intentar calcular los ladrillos que había puesto en su vida; contaba los que podía colocar en una jornada cualquiera y los multiplicaba por seis días de la semana, cincuenta semanas por año, y luego por tantos años como llevara trabajando hasta ese momento, y le salía una cantidad tan grande que no se hacía a la idea, era mucho pero no sabía cuánto mucho, así que dividía por el número de ladrillos que trae un palé de fábrica para imaginarse todos los palés amontonados, o los agrupaba en paredes de medida fija y pensaba hasta dónde llegaría un muro de tantos kilómetros, o cuántas plantas tendría un edificio armado con tantas piezas; en pensamientos así de enladrillados se le pasaba una hora..."
Isaac Rosa és una rara avis en la narrativa espanyola. Les altres dues novel·les que he llegit d'ell, El país del miedo i El vano ayer, són originals i interessants. Sobretot "El vano ayer",una aproximació original al franquisme, de la contraportada del qual us escric:
ResponElimina"Mediante la fórmula de la novela en marcha, y utilizando una ironía que realza los aspectos más trágicos de la narración, I. Rosa expone los cimientos, los mecanismos de la novela, para que el lector sea consciente de ciertos espejismos -nada inocentes- y decida si quiere caer en ellos."
La tindrem en compte questa "mano invisible".
Gràcies Toni i elPac, a tenir en compte, no n'he llegit res
ResponEliminaPel que contes, Toni, aquest va directe a la cistella, gràcies...
ResponEliminaPac,
ResponElimina"El vano ayer" em va agradar molt. I també que era molt jove per escriure de la postguerra... Vull dir que normalment és gent més gran...
I se'n va sortir molt bé.
(Hem de pensar que amb aquella novel·la va guanyar el Rómulo Gallegos... Premi que també va guanyar Bolaño quan els "Detectives salvajes"...)
Aquesta "Mano Invisible" funciona amb regles pròpies...
No n'he he llegit cap novel·la, però el segueixo a la seva columna al diari Público.
ResponEliminaM'apunto les vostres recomanacions. El que no sé és si tinc vida suficient per a tantes i tantes lectures. I més darrerament, que he baixat una mica el ritme perquè no em concentro.
Gràcies, companys!