dimecres, 11 de gener de 2012

ELS JUGADORS DE WHIST. Vicenç Pagès Jordà

Els jugadors de Whist
Vicenç Pagès Jordà
Labutxaca Ed.
535 pàg.

Absolutament una novel·lasa boníssima i emocionant.

La podem llegir de vàries maneres:
-La gran novel·la de Figueres (si existís un Atles literari de Catalunya...)
-Un retrat realista i pop sobre la generació de principis dels 70'
-Una novel·la d'iniciació...
-Com s'enfronta al món i el seu entorn un adult acabat d'arribar a la maduresa...
-Una gran història (la primera; o si més no, una de les primeres) escrita -i que funciona- com un relat posblogs... Amb la tècnica i les estratègies que han aportat les maneres comunicatives de les noves tecnologies: Fragmentat, canvi de punts de vista, híper enllaçat, diferentes línies narratives...

Al protagonista se li casa la filla.
La relació de tres nois -explicat des del diari d'un d'ells- que descobreixen la vida (i tot un seguit de coses que hi van implícites...)
Com et pots arribar a obsessionar amb una amiga de la teva filla.

Una "petita" obra mestra on tot va encaixant.

3 comentaris:

  1. Hola Toni, la vaig llegir així que va sortir, entusiasmada per la recomanació que en feia el mateix autor a LHDL, i he de dir que coincideixo força amb la teva opinió, novel.la generacional (diria que més del segon quinqueni dels 60' que dels 70'), el tipus de ritme d'escriptura, els aspectes que tracta... però a mi no em va semblar tant ben encaixada, la part dels nens molt ben lligada i aconsegueix mantenir el misteri fins el final, la part dels joves també molt bé, però la part del protagonista i la seva crisi de maduresa la vaig trobar massa exagerada, un pèl massa sèrie o peli americana, sense encaixar del tot amb la resta...però potser aquí està la gràcia i jo no vaig saber copsar-la.


    un fan de l'autor a qui aquesta no li va agradar, em va recomanar que no deixés de llegir les seves obres prèvies que totes eren boníssimes, o sigui que vaig continuar amb "Cartes a la Reina d'Anglaterra" que em va semblar genial! i encara em queda la resta... alguna recomanació per continuar??

    ResponElimina
  2. Miu

    Jo és la primera que llegeixo d'ell...

    El tros de l'obsessió malaltisa, exageradament obsesiva; la vaig entendre una mica com una espècie de "Lolita" de Nabokov...
    Si realment la noia és tal com la pinta l'autor i tant màgica, llavors podria arribar a imaginar-me i acceptar aquest desig del prota... (els homes podem arribar a ser així...)

    A mi em va agradar molt molt, però, els fragments dels diaris d'en Biel...

    Tinc moltes ganes de llegir un d'Asteroide (espera que el busco...)
    http://www.librosdelasteroide.com/las-cronicas-de-la-senorita-hempel

    Però és que abans tinc 2 o 3 regals de nadal i gens de temps per llegir...

    T.

    ResponElimina
  3. Hola!
    Quan la vaig llegir em va agradar molt, sobretot la part dels nens, d´en Biel.Figueres és la gran protagonista. De l´infància a la maduresa...
    Imma C.

    ResponElimina