L'acabadora, MICHELA MURGIA

L'acabadora
Michela Murgia
Trad: Mercè Ubach
Proa

El què en diu l'editorial.

A partir de l’exercici d’aquest ofici antic, L’acabadora esdevé una novel·la coral, en què el veritable protagonista és un poble, una època, i la seva manera d’entendre la mort i la vida.

Text de contraportada:

La Maria Listru té sis anys, tres germanes grans i una mare pobra i viuda. Viu en un poble de l’interior de Sardenya, durant els anys cinquanta. La modista del poble és una viuda sense fills que no es va arribar a casar mai. Entre la nena i la modista es teixeix un singular vincle maternofilial, només possible en una cultura com la de Sardenya que —com tantes illes— ha aconseguit preservar antigues tradicions amb naturalitat. Entre aquestes tradicions hi ha l’art secret de la modista, que és l’ofici d’acabadora, la que ajuda a ben morir.

(podeu llegir el primer capítol a l'enllaç de l'editorial)

A primer cop d'ull el llibre ens parla de dues institucions sardes, l'acabadora que ajuda a ben morir i la filla d'ànima, que seria com una adopció actual però sense necessitat de ser orfe, això sí amb el consentiment dels pares, i que permetia que famílies humils amb més canalla que la que podien alimentar "cedien" alguna criatura a algú amb recursos que es comprometia a educarla (jo crec que aquí també es feia, però els casos que conec eren entre parents). Realment el llibre ens explica moltes més coses, situat als anys 50, moment on l'obertura de l'illa envers el continent esdevé inexorable però encara mentenen els costums propis, ens explica la vida des del punt de vista d'una nena que creix amb dues mares, que es fa gran, que descobreix el veritable ofici de la seva mare d'ànima, que fuig de l'illa però que hi torna, ens explica la vida des del punt de vista de la mare d'ànima, que per circumstàncies no ha pogut ser mare biològica i la implicació emocional amb la seva filla, ens explica la vida des del seu final, des de l'acceptació de la mort. Ens descriu amb molt poc text la figura de l'acabadora... amb tant poques paraules que et quedés sense alè...

Un bon llibre!