SERGUEI DOVLATOV
EL COMPROMÍS
La Breu, 2011 (La intrusa)
Traducció de Miquel Cabal Guarro
La contraportada
Serguei Dovlàtov va tenir una vida certament polifacètica: vigilant en un camp de treball, traficant en el mercat negre, guia en el Parc Puixkin, periodista… En El compromís Dovlàtov regurgita la seva etapa com a periodista orgànic en diversos diaris i emissores locals de Tallinn, Estònia, fins que és expulsat del Sindicat de Periodistes. Darrere de les petites cròniques, les entrevistes insulses i les breus notícies asèptiques que el periodista Dovlàtov redacta amb admirable tantsemenfotisme, es desplega la narració de les peripècies que han acompanyat la gestació de la notícia i descobrim uns personatges peculiars —els periodistes—, que topen invariablement amb l’exasperant disciplina ideològica i moral del règim soviètic, amb la mediocritat d’un temps que bé podria ser el nostre.
Si en La zona una gèlida tristesa congelava la rialla i en La maleta la rialla estava enverinada de nostàlgia, en El compromís l’aiguabarreig d’indignació i estupefacció faran que la rialla esclati sense reserves i que ressoni en el buit de la veritat oficial.
El què en diu l'editorial
Article d'Emilio Alfaro a El País
Diria que no puc afegir res més, l'he llegit a poc a poc, cada dia un compromís... no sé si per allargar el carmelet o per incapacitat d'assimilar massa humor desesperat i malencòlic en un sol dia. Si els efectes de la ingesta de vodka traspassessin al lector, ara mateix estaria amb una ressaca descomunal... més o menys com la de La Maleta... aquí però, no pots parar de riure, vas del somriure a la riallada sonora, però sempre al final acabes amb un aix....boníssims els compromisos 5è, 8è, 10è i 11è
El compromís 13è, corre a càrrec de l'editor, amb un sentit de l'humor tant punyent com el d'en Dovlatov El bloc de l'editor, Miquel Adam, on explica amb pèls i senyals les vicisituds de l'edició del llibre.
No tens compassió, amiga miu.
ResponEliminaTorne a dir: Buaaa! M'atabaleu amb tanta faena per fer (per llegir).
De tota manera, gràcies! Tot plegat molt interessant.
... ... ... ...
...i, amb carinyo: Un compromís pel Cadàver V?
el tinc quasi, quasi a punt..... ho sento...
EliminaNo has de sentir res. Ho deia amb carinyo i per seguir la broma. Només és que em fa molta il·lusió avançar. Però cadascú té el seu tempo i la seua marxa.
EliminaEm comprometo, miu, per a la llista de febrer (si Boix vol)
ResponEliminaÉs un dels meus objectius per aquest 2012!!!
ResponEliminaEn tinc moltes ganes!
LABREU també en té un de molt bo que es diu "Vulcano".
Gràcies Miu!!
Gràcies, miu. M'agraden els autors irònics i, en certa manera, una mica cínics i de volta de tot.
ResponElimina"La maleta" és una passada i, pel que dius, aquest "El Compromís" no es queda gens curt.
Amics/amigues, moltes gràcies per les vostres amables paraules!!! Sou l'oxñigen ue respirem, els de LaBreu. Una abraçada i moltes moltes gràcies per haver llegit el vell Dov, i que contents que ens fa saber que us ha agradat tant!
ResponEliminasalut i bon cap de setmana!!
LABREU edicions fa boa feina, també, en el camp de la poesia, ara estic llegint ESTIULA, de Lluís Calvo
ResponEliminaVent a mi
I a mi una paraula és
La veritat maragda obscura
El temps la desmesura
I la fugida el mot
Aquest floc la flama d´ambre pur
Mirtil existeix entre els meus llavis
Els noms on són?
No tinc sinó allò que dic
no sóc sinó allò que callo
Pàg. 34
Imma C.
Quin doble plaer, l'editor de LaBreu i l'Imma C. recitant-nos un poema editat també per LaBreu...
ResponEliminaMoltes gràcies als dos...