dilluns, 8 d’abril de 2013

Crónica de los Wapshot (1957). John Cheever. Opinió.


John Cheever
Crónica de los Wapshot (1957)
Editorial RBA
Traducció al castellà de Maribel de Juan.


Estic, aproximadament, a la meitat d'aquesta novel·la. Més que llegir-la l'estic devorant. Em sembla una obra mestra absoluta. Fa un parell d'anys vaig llegir altres dues obres de Cheever: Bullet Park i Falconer (gràcies a l'editorial Emecé). També he llegit relats curts de l'autor.

Argument: Al poble portuari de St. Botolphs, viuen Leander i la seva dona Sarah. El matrimoni té dos fills, anomenats Moses i Coverly. Es tracta d'una família pobra, vinguda a menys, i descendent d'un cognom (els Wapshot) de llarga història americana, ennoblida. La vella tieta Honora Wapshot, és l'única de la família que té diners.
A partir d'aquí, Cheever, en aquesta “Crónica de los Wapshot”, realitza moltes coses juntes, i totes magistrals.

1.- Per un cantó estem davant d'una novel·la genealògica (a l'estil de “Cien años de soledad”, García Marquez). Cheever excava la història americana i ens explica com es van formar les ciutats portuàries de Nova Anglaterra. La Nissaga familiar dels Wapshot  s'ens desplega com un gran mapa civilitzador.

2.- Per una altre cantó es tracta d'una novel·la realista i social. Acabada la Segona Guerra Mundial, el capitalisme estadounidenc va adoptant, cada cop més, una cara sinistra i obscena. Cheever és immisericorde amb mercaders, comerciants i venedors. Queda clar que per Cheever el petit poble de St. Botolphs aixoplugava tot allò de digne i pur que hi havia als EE UU. Quan els protagonistes surten del poble per anar-hi a Boston, Washington o Nova York, només hi troben un individualisme ferotge i corrupte.  En aquest sentit no és una obra amable sobre el somni Americà.

3.- Però, per sobre de tot, aquesta novel·la és un gran “Bildungsroman”, una bella novel·la de formació. I ho és per partida triple. M´explico:
Cheever de forma commovedora i amb una prosa bellísima ens relata la sortida al món del pare (Leander) i de cadascun dels fills (Moses i Coverly), en diferents etapes de la història familiar. Cada personatge, amb la seva pròpia personalitat, troba el seu camí a l'hora d'enfrontar-se a la realitat, més dura i cruel.


Per acabar dir que aquesta obra és brillant, a estones terriblement divertida, i sempre travessada per una tristesa devastadora.
Una OBRA D'ART. Una OBRA MESTRA.

(Una queixa a qui correspongui: en català Cheever està molt poc traduït. Llevat dels seus contes curts i la novel·la “Falconer” (proa), i una obra menor, titulada “Això sembla el paradís” (editorial Viena),  tota la resta de la seva obra està absent en la nostra llengua. Vergonyós.)

2 comentaris:

  1. Doncs, benvolgut Eduard, et recomane els comentaris de l'amic Toni al post d'Això sembla el paradís

    ResponElimina
  2. Gràcies Eduard, una bona entrada!!

    ResponElimina