LES PARTÍCULES ELEMENTALS. Michel Houellbecq.

Les partícules elementals
Michel Houellbecq.
Labutxaca ed.
2011 (publicat originalment el 1999)
291 pàg.
(Trad. de Maria Bohigas)

A estones l'he trobat duríssima i en alguns fragments m'ha costat conectar-hi (sobretot aquells científics i filosòfics...) però després d'haver-la llegit la considero una obra mestra (segurament de les últimes del segle XXI)
No crec que descobreixi res a ningú afirmant això, perquè crec que ja es va parlar molt d'aquesta novel·la en el seu moment i periòdicament de la personalitat i qualitat de Michel Houellebecq (amb ganes de la seva última "El mapa i el territori"...); però ho dic, entre vàries coses, perquè defineix magistralment una època, un país i una generació.
També per com construeix els personatges: la història des de petits i desestructurats dels dos germanastres de pare diferent i de mare absent i la seva relació atormentada amb la sexualitat i tràgica amb el gènere femení; tot insertat en la sociologia i la història de França a partir de començaments dels 70'...
Genial com al llarg del temps documenta fredament i racionalment tots els sentiments i desitjos dels torturats protagonistes i com Houellbecq no té pietat amb cap d'ells. Tots s'estrellen contra el destí.
Un germà obsesionat amb el sexe i les relacions post68 i l'altre que renuncia al contacte sexual i sobretot a l'amor i els sentiments.
Però també per com fa servir la sexualitat dels personatges per anar-los definint i de quina manera més freda i cientifica va relatant-ho...

"De petit, no podia suportar la degradació natural dels objectes, que es trenquessin, que es gastessin. Així, durant anys va conservar, arreglats una i altra vegada, embenats amb Celo, els dos trossos d'un petit regle de plàstic blanc que s'havia trencat. Amb tants gruixos de Celo el regle ja no era recte, ja no servia per tirar línies, per complir la seva funció de regle; no obstant, el conservava. Es tornava a trencar; ell l'arreglava, afegia una capa més de Celo, el tornava a ficar a l'estoig...."

No la llegeixes, hi llisques i la vas devorant per la pendent...