La signatura 400 - Sophie Divry

SOPHIE DIVRY

la signatura 400

traducció al català de Patrícia Boldú

Sd·edicions, 2012

traducció al castellà de  María Enguix Tercero

Blackie books

Una  bibliotecària,  relegada a la secció de geografia d’una biblioteca pública,  es troba de matinada a  una persona dormint a dins,  li ofereix una mica de cafè i una dissertació sobre història, biblioteconomia, amor als llibres,  moltíssims aspectes més de la seva vida i de la dels altres observats a través dels ulls de qui s’ha passat més anys entre llibres que entre persones, que fa que doti al seu monòleg amb un to cínic, divertit però també un pèl amarg. El final rodó.

Un bombonet!!

Tastets

“Jo necessito coses extraordinàries. Així que els homes s’han acabat per mi. L’amor el trobo als llibres. Llegeixo molt, això em consola. Una mai no s’està sola quan viu entre llibres...”

“... en el fons, un lector només ve a la biblioteca per desordenar-la.”

“Serveix per això un sofà: asseure’s, beure un te i parlar de literatura.”

“Funciona així: les guerres maten sempre els fills i mai als pares que les han decidit. “

“Cal dir que Morel no tenia miraments. Les seves reivindicacions eren clares: un servei de préstec, ampliació dels horaris, col·leccions actualitzades, una distribució confortable, seients reservats per a nens...I , fonamentant tot això, la idea, l’ideal, l’objectiu suprem: que el poble pogués llegir...”

“...La gent es disculpa més del compte, tothom té por de ser dolent i això produeix una literatura per a bebès. Una bestiesa. No és així com es creix...”

“...Cap pietat pels mals llibres. I, davant del dubte siguem dolents. Aquest és el meu lema. Però aquesta manera de veure-ho està acabada, extingida, sóc de la vella escola, jo.”

“...penetrar en una biblioteca no és ni més ni menys que tornar a les faldes de la mare...Sí, com la mare, la biblioteca fa un petó màgic i tot desapareix...”