Félix Romeo.
Anagrama Ed.
2012 Butxaca (publicat originariament el 2001).
217 pàg.
M'havia agradat molt la primera novel·la d'aquest autor de Saragossa que va morir fa un parell d'anys i tenia ganes d'aquesta.
Hi ha molt humor, bastant sexe depravat però tot sempre banyat en un aire de molta tristesa.
No m'ha acabat d'agradar perquè tenia molts bon records d'aquell "Dibujos animados" anterior més naïf i divertit i no he conectat gaire amb aquesta novel·la per moments incòmode i melancòlica; tot i que en alguns moments m'ha fet riure...
És la història d'una parella en decadència física que fan espectacles eròtics en directe en discotèques i locals per l'Aragó profund i el pare del noi és juga la vida d'aquest en una partida de cartes (i perd)...
Tenia alguna cosa però, no sé explicar-ho gaire bé, aquest autor que el feia especial i fa seguir llegint tot i els peròs...
Potser perquè té "garra", o el magnetisme de la bona literatura, o perquè crea escenes interessants i ben explicades o perquè va obrint històries de personatges continuament.
No sé...
Tot i així, amb ganes de llegir properament la novel·la pòstuma de Félix Romeo, que ja va comentar en Cava!
Doncs mira, això de "sexe depravat" m'ha cridat l'atenció (i més tenint en compte qui és l'autor de la novel·la); més que res, perquè m'agrada veure què s'entén amb aquesta etiqueta.
ResponEliminaSí és veritat que produeix uns sentiments "raros", aquesta novel·la... Jo no vaig voler fer una entrada al seu moment, encara que trobe que coses així cal llegir-les alguna vegada!
ResponElimina