Soy leyenda
Richard Matheson
Booket Ed.
2012 (Publicat originalment el 1954)
180 pàg.
(Trad. de Manuel Figueroa)
Sorprenent novel·la i clàssic de la ciència-ficció més apocalíptica.
Per causes desconegudes la major part de la humanitat es converteixen en zombis assassins i caníbals que vaguejen de nit pels carrers de les ciutats i pobles.
Hi ha un home que, excepcionalment, va sobreviure a l'epidèmia i es manté sol i aïllat dins casa seva resistint-se als atacs dels grups vampirs comandats per un antic veí, que cada nit el volen vèncer per menjar-se'l.
Només pot sortir de dia quan la llum espanta i adorm els vampirs, llavors ronda per la ciutat deserta.
El millor de la història és com s'explica la soletat del protagonista, els pensaments i records, l'enyorança de la seva família (que va acabar també contaminada) i com es resisteix a rendir-se...
Però sobretot com s'ho fa Matheson per tenir i explicar aquest únic heroi sense companyia durant quasi tot el relat i l'atmosfera solitària, perillosa i poc atractiva que l'envolta.
La ciència-ficció és un tema que no m'atrau, ni en cinema. Qui sap, potser em convindria entrar-hi.
ResponEliminaIsabel
EliminaJo tampoc en sóc gaire aficionat, però aquesta novel·la funciona molt bé, m'ha atrapat i se m'ha fet curtíssima...
No és una ciència-ficció de robots i tecnologia, sinó d'un món que els humans no poden controlar.
És com una espècie de "L'estranger" d'en Camús+"Mecanuscrit del segon origen"+les millors novel·les del Ballard més psicològic...
És sobretot com el protagonista troba a faltar la seva dona i la filla...
un altre a tenir en compte, gràcies Toni!
ResponEliminaLa ciència-ficció, a mi tampoc no em diu gran cosa, però tal i com descrius la novel·la, potser en aquest cas m'ho replantejaré.
ResponElimina