Casa Gran - Nicole Krauss

Nicole Krauss
Casa Gran
Traducció d'Ernest Riera
La Magrana, 2012

Sinopsi

La Nàdia va rebre del poeta xilè Daniel Varsky un bell escriptori que va pertànyer a Federico García Lorca. La Nàdia va emprendre rere d’aquell moble una vida profitosa com a novel·lista però desastrosa a nivell personal, fins que un dia la filla d’en Daniel que va morir assassinat per les forces repressores de Pinochet li reclama l’escriptori, i a partir  d’aquí la vida de la Nàdia es desfà. Aaron, per la seva banda, un vell advocat israelià, acaba de perdre la seva dona, i ara que el seu fill Dov ha tornat a casa no li pot perdonar que abandonés la família, encara que fos per acabar esdevenint un gran jutge de Londres.

La novel·la està composta per quatre històries diferents,  cada una narrada en primera persona per un personatge diferent, les quatre estan dividies en dues parts, les  històries que de per si ja tenen principi i final, nus i desenllaç, cada una amb la seva veu, es relacionen i encaixen fins a construir la Casa Gran.

Casa Gran, és un concepte, és el Jerusalem per a tots els jueus,  però no només la ciutat sinó la idea,  es podria dir que el llibre relata la vida de quatre persones, d’origen jueu, de diferents generacions que totes pateixes les conseqüències de la persecució jueva del tercer reich, i el vincle que les uneix és un escriptori que té la capacitat de condicionar, d’una manera o altra, la vida de qui el posseeix.  La casa gran, en el llibre esdevé l’escriptori.

Imagino que una de les idees que intenta transmetre és que les conseqüències de la persecució i genocidi jueu no només va afectar i afecta als que la van patir de forma directa i als seus descendents, sinó que ens afecta a tots,  amb independència del país on visquem i de la vida que portem,  a tots la foscor ens pot  acabar atrapant.

També transmet les dificultats emocionals que pateixen/patien els que  ho van viure en primera persona, les dificultats en assimilar la pèrdua dels éssers estimats, la pèrdua de tantes vides innocents, la pèrdua, per tant, de la innocència, la necessitat de tancar-se dins d’una closca, la necessitat d’aferrar-se al poc que en quedà, fins i tot els mobles.

Una de les conseqüències dels desgavells emocionals soferts és la incomunicació, les dificultats d’arribar els uns als altres, de transmetre  la totalitat dels sentiments, els bons i els que no ho són,  els secrets... una bona barreja que t’atrapa i et porta per Nova York, Londres, Xile i Jerusalem.

Cada història té la seva pròpia riquesa, però la meravella rau en la manera com les lliga, hi ha moments en què intueixes alguna cosa, d’altres t’has d’esperar per veure com ho cosirà, però tot i així arribes al final i penses, se  m’han escapat moltes coses, i has de tornar a repassar aquells punts que en la primera lectura et van semblar importants, i anar fent relacions.

Tastets:

“Ella lluitava contra la tristesa, però ho provava d’amagar, provava de dividir-la en trossets cada cop més petits, i d’escampar-los per llocs on li semblava que no els trobaria ningú. Però sovint jo els trobava – amb el temps vaig saber on havia de buscar- i provava de reconstruir-los.”

“Busquem pautes, doncs, només per descobrir on es trenquen aquestes pautes. I és allà, en aquesta fissura, on plantem les tendes i esperem”

“Una frase acaba i sempre en comença una altra, tot i que no sempre al mateix lloc on havia acabat l’anterior, no sempre té continuïtat amb les condicions antigues”

Determinades persones tenen el poder de recomanar-te lectures i encertar-la, aquest n’és el cas, la Carme me’l va recomanar i m’ha encantat.