Ricardo Menéndez Salmón
Seix Barral, 2012
Prohaska, pintor, cineasta i fotògraf és el protagonista d'aquesta novel·la, la qual es planteja com a una biografia comentada d'aquest personatge; biografia feta per un escriptor que intenta estudiar-lo anys després de la seua mort. Menéndez Salmón s'inventa aquest personatge (pel text no sabrem en cap moment si Prohaska ha estat o no una persona real, a no ser que utilitzem un cercador d'internet) amb totes les conseqüències: ha vist filmacions realitzades per ell; en la Tate o en qualsevol altre museu podem trobar quadres, dibuixos o fotos seus; hi ha llibres escrits per ell, etc. (Igual que Borges en molts dels seus relats).
Prohaska intentarà donar testimoni de l'immens horror que recorre el s. XX, però alhora utilitzarà tots els mitjans al seu abast per tal d'amagar-se ell, de desaparèixer darrere de la seua obra. Una obra feta sense expressar cap sentiment, com l'ull fred de la càmera. Malgrat la seua adhesió primera al nazisme, hi ha una gran indiferència pel mal que observa en tots els territoris pels que transcorre la seua vida. És un artista que no està per res més que no siga fer, de manera impecable, la seua feina (Només el salva l'amor per la seua dona).
El millor de la novel·la:
. la capacitat de creació i bastiment del personatge i la seua història,
. els comentaris i anàlisis de l'autor de la biografia,
. la terrible constatació que ens queda de que el mal és quasibé una cosa tangible,
. els interrogants que ens planteja a cada moment (És pot viure sense ideologia? L'artista pot mirar amb impunitat? Tenim responsabilitat en els grans desastres de la història? L'experiència estètica no té ideologia? etc.).
. en l'últim capítol, ens assabentem per què el llibre es diu Medusa (un flash! A mí m'ha recordat a l'últim capítol d'Els onze del Michon, pel colp de martell que et pega).
Encara tinc pendent el tercer llibre de la trilogia del mal (El corrector), però també caurà aquest, després, sense dubte. Gràcies elPac!
ResponEliminaGràcies elPac, anotat!
ResponEliminaDe no saber gens d'aquest senyor nascut en 1971, he passat a haver llegit ja cinc dels seus llibres: cinc joies, cinc bufetades...
ResponEliminaMedusa completa la trilogia del mal. Una interessant teoria de l'art i de la representació de l'horror.
Un tastet:
"La representación de la vida y de la muerte es infinitamente más desgarradora que la vida y la muerte mismas. Ellos sucede porque las imágenes nos dan la cosas, pero nos las dan en tanto que pérdida."