Michel Houellebecq.
Labutxaca ed.
2013 (publicat per Empúries el 2011)
Trad. d'Oriol Sánchez.
Aquest autor francès la va tornar a empalmar per l'esquadra amb aquesta novel·la (Premi Gouncort) composta de 3 grans capítols amb un protagonista sobretot al primer i tercer, que en podríem dir ja, bastant houellebecquià; o sigui: molt transparent, sense gaires emocions ni ganes de diàleg cap a l'exterior però amb un fort conflicte interior i bastant atormentat per la anormal relació que manté amb el seu pare.
"...hi havia una mena de força que l'empenyia des de feia un any o dos i que s'estava esgotant, disgregant..."
(pag. 19)
També està molt bé (i seria un gran tema per un club de lectura) com Houellebecq juga amb ell mateix de personatge principal a tot el segon capítol per llavors convertir-se, diguem-ne, en mcguffin pel tercer...
Però en realitat és la història de Jed Martin, artista una mica per casualitat i com aconsegueix un lloc de rellevància en el panorama artístic francès actual i el relat dels seus projectes artístics; la relació amb un guapa executiva del grup Michelín...
El què també torna a fer Houellebecq aquí, igual que ja havia fet molt bé a "Les partícules elementals", és disparar el relat i el punt de vista cap al futur per poder explicar des d'allà el relat en temps passat.
I al mateix temps poder analitzar sociològicament la França actual dels protagonistes (la metàfora dels mapes Michelín i l'obra artística del protagonista...) al primer episodi i llavors també al tercer amb l'inspector de policia a punt de jubilar-se i el Jed Martin ancià.
És una novel·la formalment estranya, però.
Els tres capítols, tallen la narració del capítol anterior per encaixar al final i m'atreviria a dir que la tercera part abaixa el to una mica tot i ser quan conflueixen les històries i el relat desenllaça...
"...exhibia en aquella època una barba esclarissada, amb la intenció evident d'assemblar-se a un heroi de novel·la russa."
(pag. 62)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada