divendres, 12 de juliol de 2013

Salvador Espriu.- “Assaig de càntic en el temple”

Al rodamots d'avui, parlant de Salvador Espriu...

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh!, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra, 
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que abandona el seu indret",
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

(enllaços a tres cançons del mateix càntic)

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies equip!!! No sé què faríem sense tu!!

    ResponElimina
  2. Cançó d´albada

    "Desperta, és un nou dia,
    la llum
    de sol llevant, vell guia
    pels quiets camins de fum.
    No deixis res
    per caminar i mirar fins el ponent.
    Car tot, en un moment,
    et serà pres."

    Salvador ESPRIU

    Imma C.

    ResponElimina