dijous, 28 d’agost del 2014

Per entre els dies.- Marin Sorescu





Marin Sorescu
Per entre els dies. Antologia poètica
Trasducció al català de Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli
Leonard Muntaner, editor, 2013

(una troballa d'altres i una trobada nostra)


Una amiga i un llibreter (i vicecersa: un amic i una llibretera, encara que ella no en ven, de llibres) van confabular a finals de juliol al carrer Sant Joan de Vilafranca del P.:
- un Artaud reeditat
- els articles d'un sicilià nascut al 1920 (G. Bufalino)
- i els poemes de Sorescu, romanés aparentment divertit, a voltes corrosiu i sempre sorprenent.
Diu l'amiga-llibretera que va escoltar aquests poemes recitats en versió original, i que va gaudir de la musicalitat del romanés, tan en sintonia amb el català... Jo he de reconèixer que des del castellà "non capisco niente" el romanés quan el parlen "seguidet i depresseta".
Em va oferir un exemple, em va fer llegir el poema Shakespeare (pàgina 50):

Shakespeare va crear el món en set dies.

El primer dia va fer el cel, les muntanyes i els abismes de l'ànima.
El segon dia va fer els rius, els mars, els oceans
i els altres sentiments
i els va donar a Hamlet, a Juli Cèsar, a Antoni, a Cleopatra i a Ofèlia,
a Otel·lo i a altres,
perquè se'n fessin amos, ells i els seus descendents,
pels segles dels segles.
El tercer dia va reunir tots els homes
i els va ensenyar els gustos: 
el gust de la felicitat, de l'amor, de la desesperació,
el gust de la gelosia, de la glòria, i aixì
fins que s'acabaren tots.

Aleshores van arribar uns individus que havien fet tard,
El creador els va acaronar amb compassió
i els va dir que no els quedava més remei que fer-se
crítics literaris
per negar-li l'obra.
El quart i el cinquè dia els va reservar al riure.
Va deixar anar els pallassos
per fer tombarelles
i va deixar que reis, emperadors
i altres infeliços s'hi deivertissin.
El sisè dia va resoldre uns problemes administratius:
va plantejar una rtempesta
i li va ensenyar al rei Lear
com s'havia de dur corona de palla.
Quedaven encara alguns residus de la creació del món
i va crear Ricar III.
El setè dia va mirar si li quedava res per fer.
Els directors de teatre ja havien omplert la terra amb cartells,
i Shakespeare va pensar que després de bregar tant,
ell també es mereixeria veure un espectacle.
Però abans que res, esgotat com estava,
se'n va anar a morir una estona.

Al llibre també et trobes un Adam expulsat del paradís per "surrealista" i un Ulisses desitjós de fer-se una caseta per a no haver d'aguantar una Penélope envellida i bonegadora.
Trobem, també, un poeta "Solemne" (pàgines 89-90):

Tots els meus papers
els vaig portar en braços
a un camp gran.
Solemne, els vaig sembrar
i els vaig llaurar a fons
amb l'arada.

Vull veure què en brotarà,
d'aquests pensaments,
de les alegries, de la tristesa, de la felicitat
a l'hivern, la primavera, l'estiu i la tardor.

Passejo
pel camp negre
amb les mans a l'esquena,
cada dia més inquiet.

No pot ser
que ni una lletra hagi estat bona!

De ben segur que un dia
aquest camp s'omplirà de flames
i jo, solemne, les travessaré
coronat com Neró.

I paga la pena re-llegir els poemes "Dues vegades" (pàgina 58):

Em miro les coses
dues vegades.
Una per estar alegre
i l'altra per estar trist.

Els arbres tenen una rialla
a la corona de fulles
i una llàgrima gran
a les arrels.
El sol és jove
a la punta dels raigs,
però els seus raigs
estan ben clavats en la nit.

El món es clou a la perfecció
entre aquestes dues cobertes
on he amuntegat totes les coses
que he estimat dues vegades.

Sorescu és un ferm candidat a estar expulsat del paradís per surrealista:

"Revelat" (pàgines 52-53):

Avui només he fotografiat arbres.
Deu, cent, mil.
Els revelaré a la nit,
quan l'ànima sigui una cambra fosca.
Després els clasificaré:
per fulles, per anells,
per la seva ombra.
Oh!, que bé
que encaixen els arbres uns dins els altres!
Fixa't, només me n'ha quedat un.
El fotografiaré de nou
i observaré amb por
que s'assembla a mi.
Ahir vaig fotografiar només pedres.
I la darrera pedra
s'assemblava a mi.
Abans-d'ahir, cadires
i la que havia quedat
s'assemblava a mi.
Totes les coses s'assemblen tant
a mi...

Tinc por.

La trobada a La Cultural va ser desitjada molt abans (havia estat client "virtual" fins aleshores) i havia tingut una padrina excel·lent.
Aquesta antologia és d'aquelles que demanen seguir llegint l'"antologat", buscar més d'ell...
I les recomanacions de la llibretera, que no ven llibres, i de l'amic, que sí, demanen seguir-les, perquè sempre encerten. Gràcies.

9 comentaris:

  1. M'encanta,
    que en el vostre períple romànic català us atureu a Vilafranca
    que us deixeu guiar i confiar en què us portem a bons llocs
    que entreu a una de les meves llibreries de referència i t'emportis les recomanacions del llibreter i alguna per insistència meva
    i que a més a més t'agradi!
    I la ressenya....també m'encanta!

    ELS ULLS

    Els ulls se'm fan cada cop més grossos,
    com dos cercles d'aigua,
    m'han cobert tot el front
    i la meitat del pit.
    Aviat seran tan grossos
    com jo.

    Més grossos que jo,
    molt més grossos:
    jo només seré un punt negre
    al mig.

    I per no sentir-me sol
    deixaré entrar en el seu cercle
    moltes coses:
    la lluna, el sol, el bosc, el mar,
    i així continuaré mirant el món.

    ResponElimina
  2. Brutal l'entrada i brutals els poemes!!!!

    T!

    ResponElimina
  3. Gran descoberta: MARIN SORESCU (Romania, 1936-1996)

    El poema SHAKESPEARE em sembla immens, i pels amants del teatre més.


    fragment del poema MENÚ

    al matí, una llesca fina de vida
    amb mantega
    ..........................

    Fem un mos,
    sigui d'estrella amb poca mel,
    sigui una mica, si no s'ha acabat,
    de felicitat -que, de fet, guardem
    per als diumenges-
    i qualsevol altra cosa que passa

    Imma C.

    ResponElimina
  4. LA PETXINA
    M'he amagat dins d'una petxina, al fons del mar,
    però no recordo quina.

    Cada dia davallo ben endins,
    i per tal de trobat-me
    colo el mar entre els dits.

    A vegades penso
    que se m'ha menjat un peix gegantí
    i ara el busco arreu
    per ajudar-lo a empassar-se'm del tot.

    El fons del mar m'atreu i m'atemoreix
    pels milions de petxines
    semblants.

    Bona gent, jo sóc a dins, només en una,
    però no sé pas quina.

    Quantes vegades he anat de dret cap a una
    i he dit: "Aquest sóc jo",
    i, en obrir-la, la petxina
    era buida.

    M. SORESCU

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imma, m'encanta aquest poema, el vaig penjar al FB així que em vaig comprar el llibre!

      Elimina
  5. "En écrivant une œuvre nourrie de mon histoire, je me créerais moi-même à neuf et je justifierais mon existence. En même temps, je servirais l’humanité : quel plus beau cadeau lui faire que des livres ?"
    — Simone de Beauvoir, Mémoires d’une jeune fille rangée

    ResponElimina
  6. Cada 30 de setembre es celebra el dia dels TRADUCTORS, sant Jeroni. P.e.

    ULISSES

    Quan penso el que m'espera també a casa,
    aquells desgraciats de pretendents,
    borratxos perduts, embrutint les meves armadures penjades,
    jugant a dames tot el sant dia
    fins que se'ls estoven i barregen músculs i daus,
    que ja no són bons ni per maridar-se
    encara que s'esposessin amb una vella
    i menys amb Penèlope.
    ( Deu haver envellit de debò?)

    I aquella dona, d'altra banda queixosa,
    que teixeix i teixeix de nervis,
    de bruixa que és, mira que embolicar tots els fils del món!
    Com si la veiés esbroncar-me només d'arribar:
    - I ara on t'havies ficat!
    -Vaig fer la guerra de Troia, no siguis harpia.
    -Però Agamèmmon, el de la Clitemnestra,
    com és que va poder acabar abans, que fins i tot està criant malves?,
    no vau fer tots la mateixa guerra?
    -Vaig errar durant deu anys pels mars, ja que Neptú...
    -Deixa estar Neptú, si us plau, i digues clar
    amb qui?
    I fins ara?
    Just fins ara?
    I quins mars eren?

    Uf, i si em faig una caseta
    aquí sobre les ones
    o em munto una tenda en aquest raconet
    apartat
    entre Escil.la i Caribdis?

    MARIN SORESCU (Romania 1936 - Bucarest 1996)

    Traducció de Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli.

    Imma C.

    ResponElimina
  7. ELOGI DE L´HOME

    Des del punt de vista dels arbres,
    el sol és una ratlla d´escalfor,
    els homes - una emoció aclaparadora...
    Són unes fruites passajedores
    d´un arbre molt més gran!

    Des del punt de vista de les pedres,
    el sol és una pedra fugaç,
    els homes són una suau pressió...
    (...)

    Del poemari ÀNIMA GRAMATICAL de NICHITA STANESCU (Romania, 1933-1983)
    Antologia Poètica (1960-1984)
    Traducció Xavier Montoliu i Lilica Volcu-Brey a Lleonard Muntaner

    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De sobte he sentit com s´acostava la pluja.
      "Des de dalt, mentre pintava la barana, l´he sentida!
      Blocs de silenci arremetia per davant,
      a les teulades.

      (...)"

      Stanescu

      I.

      Elimina