Jugadores Don DeLillo.
Seix Barral Ed.
Traduïda per Miguel Martínez-Lage.
253 pàgines.
En Delillo és una debilitat que tinc. N'intento llegir, de mica en mica, tot el què té publicat. Crec que ara d'ell només em falta "Libra" i un de nou que sortirà traduït la primavera vinent...
M'agrada perquè el trobo molt contemporani. Parla molt de coses d'ara: Sensacions i temes del present (terrorisme, por, conspiracions...), l'influència de les imatges i de la TV, etc.
Aviso que és un escriptor molt "raro" (i posmodern)...
O sigui: un escriptor bo t'explicarà com la noia li fa un petó al noi,
un escriptor brillant descriurà el què pensa la noia i com el noi la mira al mateix temps, però en DeLillo ens dirà com surt l'aire de l'aparell d'aire acondicionat i la sensació que té la noia quan l'aire li arriba a tocar la pell...
(DeLillo té una guixeta pròpia dins la Història Universal de la literatura.)
També amb la sensació que DeLillo ha anat desenvocant amb les seves últimes obres cap a una narrativa "abstracta" (si se n'hi pot dir així) on els personatges es desdibuixen i les escenes es difuminen...
(Canvia de personatge sense avisar, passa d'un lloc a un altre, les seves novel·les no tenen presentació ni nus ni quasi desenllaç...
[Potser allò que Llovet deia l'altre dia del "triomf de l'estil sobre la trama" ])
"Jugadores" seria una novel·la de les primeres -del 1977-, o sigui que podríem dir que és de les "normals" entre cometes però on ja s'hi comencen a veure aquestes caracteristíques seves...
Explica la història (si la he entès bé) d'una parella jove que de mica en mica es van separant i ella acaba de vacances amb una parella d'amics gays; i ell entra en una cèl·lula terrorista que vol posar una bomba a la borsa (on treballa)...
Per interessats en DeLillo, recomanaria començar per "Ruido de fondo", seguir amb "Submundo" (obra mestra de 800 pàgines on el protagonista és una pilota de beisbol...), i anar fent després les altres, de mica en mica i en dosis petites: DeLillo és molt bo (i molt fred, com el bisturí d'un cirurgià) amb moments d'autèntica genialitat però que a vegades et pot arribar a posar dels nervis...
Toni, com que no he llegit DeLillo, anava a preguntar-te per on començar, perquè m'agraden molt les novel·les en les quals res està clar, en que els personatges són ambigus i hi ha canvis que obliguen el lector a treballar i, fins i tot, a tornar cap al darrere per tal de tornar a situar-s'hi. O siga, que no se'ns dóna tot mastegadet i t'obliguen a una lectura participativa, activa. Però has respost tu mateix en l'entrada: Trobes que la millor manera d'entrar-li seria per "Ruido de fondo", no? Està també publicada en Seix Barral?
ResponEliminaGràcies per una crònica amb tanta passió.
Si si a Seix Barral...
ResponEliminaPenso que primer aquesta perquè és de les "normals" però amb les caracteristíques de l'autor i llavors si agrada, ja tirar endavant...
Toni F., he anat a la llibreria i he
ResponEliminatrobat "Ruido de fondo" i "El hombre del salto" del DeLillo, i davant de la diferència tan gran de preu (ja havia comprat uns quants llibres i l'economia últimament no és molt bona), me n'endut el segon (només eren 9 euros). Així és que començaré per aquest, "El hombre del salto". Ja et contaré.
Jo estic arruinadissim, també!!!
ResponEliminaUn drama!
El hombre del salto té trossos molt bons, crec que és l'últim i ja de l'època rara però a mi em va agradar bastant....
T.
PD: Si fes falta el "Ruido de fondo" te'l puc enviar!!
Gràcies, Toni. Si m'agrada aquest, farem un esforç.
ResponEliminaToni, sí m'ha agradat "El hombre del salto".
ResponEliminaComença ("Ya no era una calle sino un mundo, un tiempo y un espacio de ceniza cayendo y casi noche.") quan un home que estava en les Torres Bessones de NY quan l'atemptat dels avions fuig del caos. Tot passa després, llevat de quan intercala un dels fanàtics que estan preparant la massacre.
El personatge de la performance que imita la caiguda de les víctimes quan saltaven al buit des de les Torres m'ha deixat corprès (Fins i tot he estat cercant en el Google si seria real).
M'ha agradat això que deies: l'escriptura a pinzellades curtes; quan estàs llegint un paràgraf i encara no saps a través de qui està parlant; que "comprenga" tots els personatges, sense plantejar problemes morals a priori; els temes tan actuals; la descripció de la societat nord-americana (de vegades molt llunyana a la nostra), etc.
"El hombre del salto"
Don DeLillo
Traducció al castellà: Ramón Buenaventura
Seix Barral