"Había un hueco a la entrada del despacho. Ahí estaba ella, ante una mesa, leyendo un libro de bolsillo, con los hombros caídos de un modo que indicaba una especial hondura, una reconcentrada soledad, le recordó una de las figuras de Hopper. Volvió por el otro lado tras hacer un alto en el surtidor de agua. Cabello bastante largo, rubio. Eso fue todo lo que registró entonces."
Jugadores. Don Delillo.
Article Calders
Un article molt bo. Jo només li posaria un "però", i és que no solsament els escriptors catalans que conreen el conte des de la segona meitat del segle XX fins al que portem de XXI es nodreixen de diferents fonts que trascendeixen el "localisme". Penso que la influència, no només d'altres escriptors occidentals (i no occidentals), sinó també del cinema, la TV, la cultura pop i les arts en general, és comuna a gairebé tota la literatura d'aquest període.
ResponEliminaEstic d'acord en la tesi principal, però no sé per què l'autor l'ha de centrar exclusivament en les "culturas más o menos periféricas", en un moment en què la xarxa d'influències és cada cop més intrincada i tendeix clarament a la globalització.
Resumint: tota aquesta "mélange" que presenta la literatura contemporània, és només patrimoni dels narradors catalans?
Potser perquè en una cultura petita com la nostra en extensió i en tradició (en comparació amb altres més extenses) es fa més permeable a les influències exteriors?
ResponEliminaTot i que a mi em sembla que el què fa l'autor és resaltar la literatura en català i els seus "contistes"...
Canviant de tema: Tinc ganes de llegir l'últim d'en Pàmies!!
Pel més vinent el vermell de V-M i el d'en Pàmies, entre d'altres!