MALETES PERDUDES. Jordi Puntí.

Maletes Perdudes.

Jordi Puntí.

Empúries Ed.

450 pàgines.

L'argument:

Quatre fills (amb el mateix nom) del mateix pare però de diferenta mare, es troben de grans per descobrir i trobar el seu pare (que havia sigut transportista de mudances internacional)...

Com sabreu, aquest llibre ha sigut el hit català d'aquesta primavera i estiu; Premi Llibreter (en la meva opinió, merescut), líder de vendes, moltes entrevistes a l'autor, etcètera...

És una novel·la, diguem-ne "irvingiana" (per en John Irving; no pel número de pàgines sinó pel desenvolupament llarg de l'argument en el temps... Que necessita molts anys, narrativament parlant, per explicar-la, cosa que fa que hi hagi molts personatges...

(Hi ha novel·les que passen en una sola nit o en una escena però "Maletes Perdudes" s'allarga durant tota la segona juventut del personatge protagonista o sigui que uns 30 anys...)

Està construïda en flashbacks de cada fill que va explicant la història del camioner amb la mare corresponent... En resulta formalment una línia narrativa deconstruïda, que li dóna aire al relat i li permet a l'autor cops d'efecte, històries secundàries i personatges nous quan ho necessita...

Al mateix temps al tenir un protagonista viatger el pot situar en temps i llocs diferents en cada relat (que de fet és el mateix protagonista però en diferentes situacions...)

M'ha agradat!

(Tot i que penso que si divideixes la novel·la en 5 parts diferentes, la quarta seria fluixeta...

I també, en una novel·la on es va construint el protagonista sense que aquest hi sigui, va creant en el lector unes espectatives que llavors quan entra finalment el personatge esmentat, aquest ha de ser potent... Suposo que li faltaria una mica de "xitxa" al pare i al seu descobriment... És només una opinió.)

Al mateix temps no crec que aquestes imperfeccions li restin mèrits!

Ja voldria jo que totes les novel·les que compro fossin emocionants i divertides com aquesta!!)

(També valoro molt l'esforç de l'autor perquè conceptualment, trobo la novel·la molt ambiciosa i com n'ha anat aixecant les parets argumentals...

I no sé gaire com explicar-ho, però crec que és una novel·la "estrangera" o que l'autor buscava uns objectius que no els solem veure en els autors catalans... Com si s'hagués deixat de lirismes i hagués anat per feina en benefici de l'argument...)

I també moltes coses bones!!!

(Que suposo que les descobrireu si la llegiu!)