Khaled Hosseini
Amsterdam, 2007
"L'excepcional història d'una amistat i d'un amor indestructibles durant tres dècades de la història de l'Afganistan. Un extraordinari relat de la vida de dues generacions unides tràgicament per la guerra, l'amistat entre dues dones, la Mariam i la Laila, i d'un amor que sobreviu a totes les adversitats. Amb la invasió soviètica, la guerra, els talibans i l'arribada dels nord-americans, com a teló de fons. I la seva lliuta per trobar la felicitat, per sobreviure."
M'ha agradat, la combinació de la història personal amb el context social i polític li dóna un plus d'interès. És una novel·la d'aquelles que no et deixa indiferent, que posa de manifest la dura situació de les dones als països islàmics a la que cal sumar-hi la cruesa d'una guerra. Té escenes molt colpidores.
L'única pega que hi trobo és el context del final, sembla que amb la intervenció dels USA s'haguessin acabat els problemes de l'Afgansitan, i res més lluny de la realitat... però suposo que estant escrit per una agfà resident als USA és el que toca, també haig de dir que a la resta de la novel·la van sortint diferents personatges que van manifestant el seu suport a un costat o altre i en cap moment sembla que l'escritpor prengui partit per res.
Això sí, avís pels de llàgrima fàcil, mocador al costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada