Ravel Jean Echenoz
Ed. Anagrama, 20007
Correr
Jean Echenoz
Ed. Anagrama, 2010
Traducció de Javier Albiñana
Anagrama acaba de publicar aquests dies en castellà Correr de J. Echenoz i, com em va agradar tant Ravel, me l'he llegit en un dia (són novel·les curtes).
Vaig descobrir aquest escriptor quan es va publicar Ravel. En aquella nove·la, l'autor contava l'última dècada de la vida del músic francès. Echenoz no va escriure una biografia del compositor, ni va escriure un llibre d'història. No, va escriure un relat, un conte, una ficció. Però les peripècies i vivències de Ravel descrites sí són realitats, aconteixements demostrables històricament: el viatge als EE.UU, el coneixement de figures de la cultura nord-americana (Chaplin, Gershiwn, Fairbanks...), l'escritura del Bolero o dels concerts per a piano, el seu estil polit en el vestir, el seu insomni crònic, el seu declivi físic final, els seus viatges per Espaya i Marroc...
L'escriptura és d'una netedat, senzillesa, sense artificis aparentment, les coses nímies adquereixen un nou valor... una delícia.
Aquesta vegada, en Correr, Echenoz fa el mateix plantejament de relat amb el mític corredor txecoslovac Emil Zàtopec. Ara tampoc no estem parlant d'una biografia que abarca quaranta anys de la seua vida ni de la història de Txecoslovàquia des de la Segona Gerra Mundial (tot i passant per la Primavera de Praga), sinó d'un relat fictici sobre fets verídics i demostrables. Un personatge encantador, innocent, exemplar; de fons, la mentida estalinista, el feixisme olímpic, el poder total, la falta d'individualisme, la indecència dels poderosos en un estat totpoderós, però també de la bonhomia, la innocència i de la bellesa de l'esport.També la prosa és d'una senzillesa i bellesa extraordinàries, amb una subtil ironia, normalment amb un ritme de vertigen o pausadament, segons requereix el moment.
I, sobretot, un llibre que commou profundament.
Totalment recomanables els dos.
Gràcies elPac, n'havia llegit la referència en algun lloc, però em feia falta una opinió contrastada com la teva, he de dir que si puc començaré per Ravel, a veure si m'emociona tant com la seva música!
ResponEliminaM´agrada la interrelació entre diferents arts, per això llegiré Ravel, a més és un gran músic, com p.e. Pavane pour une infante défunte
ResponEliminaGràcies, elPac
Imma C.
Crítica de "Correr" al Babelia d'El País:
ResponEliminahttp://www.elpais.com/articulo/portada/carrera/parte/elpepuculbab/20100925elpbabpor_11/Tes
elPac, he gaudit llegint Ravel.
ResponEliminaM'ha agradat la descripció d'en Maurice Ravel, la seva personalitat, l'ambient,les persones que l'envolten. Em qüestionava si es ficció o realitat, tant se val...
Trobo divertida la manera que descriu la creació del "Bolero", com una composició sorgida d'una repetició mecànica.
Echenoz té una escriptura peculiar, em ve de gust llegir més obres d'ell....Gràcies.
He llegit Ravel: amb un llenguatge aparentment senzill que compta esdeveniments de l'ultima etapa de la seva vida, va construint el personatge de Ravel, un personatge literari que va fent camí.
ResponEliminaM'agrada la tendresa i humor amb el qual van emergint les seves manies, la seva solitud.
Un llibre petit fisicament però gran en la seva composició. Com Ravel.
Tens tota la raó, Til·la, un personatge literari cent per cent. Passa igual en "Correr", que Zàtopec es converteix per obra de l'Echenoz en un gran personatge literari, independentment de la seua realitat.
ResponEliminaHe aprofitat aquestes mini-vacances per llegir Ravel, i veig que comparteixo tots els vostres comentaris!
ResponEliminapetita novel.la, gran composició, l'escriptura particular d'Echenoz, la capacitat de transformar a Ravel en personatge literari...
Vaja que m'ha agradat molt! Gràcies per la vostra recomanació... i d'aquí uns dies "Correr"!