diumenge, 12 de setembre del 2010

RETRATOS Y ENCUENTROS. Gay Talese

Les revistes i setmanaris americans sempre han permès articles i entrevistes llargs i de vàries pàgines, cosa que ha facilitat un periodisme i una escriptura que permet la reflexió barrejada amb una escriptura personal; que sumat a l'aparició d'un estil basat en la primera persona a partir del periodista va propiciar l'esmentat "Nou periodisme".

"Retratos y encuentros" és un recull d'artícles de Gay Talese (considerat un dels millors representants del "nou periodisme" americà a partir de mitjans dels 60', junt amb Tom Wolfe i Hunter S. Thompson), molt divertit i bastant hipnòtic.

Al llibre hi ha un reportatge de Frank Sinatra (de l'any 1961) de 50 pàgines -considerat un dels millors reportatges escrits mai- titulat "Frank Sinatra está resfriado" que descriu uns dies no precisament dels millors del cantant i al mateix temps ho va lligant amb tot el personal i l'ambient que l'envolta.
És perfecte com Talese passa delicadament d'un tema a l'altre quasi sense que te n'adonis... De cop et parla de la mare de Sinatra i al moment de la filla, però tot d'una manera sutil i perfecta, mentre va mostrant al cantant.

Hi ha un article molt bo (per mi el millor del llibre) sobre Floyd Paterson, boxejador negre famós als 60' per haver perdut vàais combats importants, titulat "El perdedor" i que és un dur i trist relat d'aquest esportista amb un destí marcat.
Hi ha una escena boníssima i que val per tot el llibre on veiem com el boxejador va agafar una avioneta, fa 200 quilòmetres i es planta davant l'escola de la seva filla per renyar a dos nois blancs que han molestat a la seva filla; però que quan hi és i té davant els nens no és capaç de dir res...

També un article sobre Joe di Maggio, ja separat de Marilyn Monroe (i el seu mite) i amb la dura càrrega d'haver-la perdut enfront JFK...

O un de divertídissim que explica el caràcter de les secretàries i treballadores de la revista Vogue...

Un de genial i delirant dedicat al senyor que escriu els obituaris del New York Times...

Un altre de mitjans dels 90' de Muhamad Alí visitant a Fidel Castro; etcètera.

Un carmelet deliciós!!

2 comentaris:

  1. Doncs sí, Toni, sembla ben bé un caramelet, i és que quan es fa periodisme amb imaginació, sensibilitat i estil, el periodista pot oferir una mirada personal que allunya el lector dels estereotips, sobre tot quan es tracta de "totems" tan potents com Sinatra, Fidel, Ali o di Maggio.

    Me'l penso llegir!

    ResponElimina
  2. Sicoris

    És molt divertit!
    Si pots, no te'l perdis.

    ResponElimina