Lectura d'un relat de 'La bicicleta estàtica' per Sergi Pàmies de Quaderns Crema a Vimeo.
Sergi Pàmies llegeix 'Supervivència', un dels contes del seu darrer llibre, 'La bicicleta estàtica' (Quaderns Crema, 2010).
Lectura d'un relat de 'La bicicleta estàtica' per Sergi Pàmies de Quaderns Crema a Vimeo.
Sergi Pàmies llegeix 'Supervivència', un dels contes del seu darrer llibre, 'La bicicleta estàtica' (Quaderns Crema, 2010).
gràcies Isabel!
ResponEliminaun bon tastet.
Això sí que és psicoanàlisi avançada...
ResponEliminaEl Pàmies: genial, com sempre.
Gràcies, Isabel.
"UNPLUGGED"
ResponEliminaEl fill és com un conte: parla fins i tot quan dorm. Li toco el front: sua. Ignoro com acabarà, només sé que m'apassiona. Tant, que em fa pànic prendre decisions que podrien esgarrar-lo. Si li ensenbyo a disparar, per exemple, potser es ferirà amb l'escopeta, però, d'altra banda, l'arma podria salvar-li la vida. Fa coses que jo no havia previst: a mitja nit, aixeca el braç i se'l grata, com si toqués un violí imaginari. Duu un pijama apelfat, amb conills, ósssos, elefants, un estampat tan irreal com el del paper pintat de l'habitació. Si pren mal, el consolo. Si es posa malalt, el cuido. Si s'equivoca, el corregeixo. Sovint li demano més del que em pot donar i, gairebé sempre, m'exigeix més delque li puc oferir. Parla perquè jo calli i jo només em reconec quan m'expresso a través d'ell. Perquè creixi he d'encogir-me. Perquè maduri m'he de pansir. Depenem l'un de l'altre. Si discutim, jo imposo la meva posició encara que ell tinga raó. El final arribarà quan ni el conte ni el fill no em necessitin i jo hauré de fingir que ja m'està bé que facin la seva. Si tenen memòria i sort, els faran profit els esborranys, les hores d'assaig, els moments d'eufòria i de decepció, els fulls rebregats dins i fora de la paperera. Si són prou espavilats, sabran guanyar-se altres persones que continuaran la història. Ara dormen plegats: el fill i el conte. Si quan es desperten jo ja no hi sóc, i sempre que no hi hagi ningú al davant que pugui avergonyir-los o fer-los sentir incòmodes, digueu-los que els estimo.
(pàgines 111 i 112; no és el millor dels contes -més bé el més curtet- pero el llibret és altament recomanable: gràcies, Isabel)
Dius que no és el millor dels contes (no puc opinar dels altres perquè només he llegit aquest i "La bicicleta estàtica", que va posar la Isabel), però a mi, aquest paral.lelisme entre paternitat i creació literària m'ha semblat magnífic.
ResponEliminaÉs un llibret molt agradable de llegir.
ResponEliminaEl que més m'agradaq d'ell és que són contes "raros" i sempre et fan pensar un poquet...