Aquest article toca un tema que sempre m'ha fet pensar, i crec que n'hi hauria molt a parlar: L'obra d'un escriptor és totalment independent de l'actitud que té aquest davant la vida, el seu moment històric, la societat que l'envolta i els seus problemes? Els escriptors han de ser capaços de representar la misèria humana, les seues febleses, la seua glòria... però ells se situen en un lloc per damunt els núvols, sense embrutar-se?
Jo crec que tothom, d'una o altra manera, pot "embrutar-se" o, de fet, "s'embruta". El problema rau en la contradicció entre el discurs públic i les actituds més o menys privades. Un escriptor ha de ser capaç de representar totes les aristes de la realitat i del comportament humà, però això no l'eximeix de la seva responsabilitat com a persona ni li assegura la "immunitat" quan el seu discurs és clarament hipòcrita.
Aquest article toca un tema que sempre m'ha fet pensar, i crec que n'hi hauria molt a parlar: L'obra d'un escriptor és totalment independent de l'actitud que té aquest davant la vida, el seu moment històric, la societat que l'envolta i els seus problemes?
ResponEliminaEls escriptors han de ser capaços de representar la misèria humana, les seues febleses, la seua glòria... però ells se situen en un lloc per damunt els núvols, sense embrutar-se?
Jo crec que tothom, d'una o altra manera, pot "embrutar-se" o, de fet, "s'embruta". El problema rau en la contradicció entre el discurs públic i les actituds més o menys privades.
ResponEliminaUn escriptor ha de ser capaç de representar totes les aristes de la realitat i del comportament humà, però això no l'eximeix de la seva responsabilitat com a persona ni li assegura la "immunitat" quan el seu discurs és clarament hipòcrita.