dilluns, 8 de novembre del 2010

DOG SOLDIERS. Robert Stone.

"-¿Para qué has venido? Si yo soy un psicópata, ¿qué eres tú?
-Escritor. Quería ver esto..."
(pàg. 93)

Dog Soldiers
Robert Stone
Libros del Silencio Ed.
(Traducció de Mariano Antolín e Inga Pellisa)
430 pàgines

Una novel·la, de l'any 1973, excel·lent exemple de narrativa narcòtica que es feia i escrivia al mateix temps que la Guerra de Vietnam als USA i a la vegada que les revoltes pels drets civils i l'arribada de la droga a les grans ciutats i el final dels anys hippies...
Com el despertar d'un malson.

Explica la història d'un periodista americà, corresponsal de guerra a Vietnam i que des d'allà decideix entrar en el negoci de l'heroïna, fent servir la seva dona que és a Amèrica i un soldat que torna a casa i fa de missatger entre el periodista i la noia per vendre-la ella.
Però un cop arribat, el soldat es fuga amb la noia i la droga, i són perseguits per dos mercenaris despietats enmig d'una Amèrica desolada i desquiciada (com si fos l'escenari de la guerra).

Hi ha molt diàleg o sigui que no hi ha paràgrafs gaire llargs perquè els protagonistes s'expliquen i es construeixen ells mateixos mitjançant les seves frases tot i que la novel·la està en tercera persona.
I sembla que tothom vagi fumat perquè a vegades no contesten a la pregunta que els hi fan sinó el que volen...
És com una espècie del "Cor de les tenebres" de Conrad i el "No es país para viejos" d'en Cormac McCarthy, barrejat una mica amb la primera part de "Rambo", sobretot pels soldats que tornen a casa i ho fan com inadaptats i traumatitzats...
"-No estoy seguro que hayas estado aquí el tiempo suficiente para hablar de ese modo.
-Según lo veo yo, puedo decir lo que me salga de las narices, joderColor del text. Me he jugado los huevos. He estado en la guerra. Hice acto de presencia en el campo de batalla.
-Fuimos a la guerra. ¿Y qué hicimos?
-Lloramos.
-Lloramos. Eso hicimos. Soltamos lágrimas porqué hirió nuestra sensibilidad de seres humanos, y podemos decir lo que nos salga de las narices..."
(Pàg. 62)
Molta frase curta i contundent.
(És bastant magnètica, potser perquè l'autor és periodista i sintetitza molt...)

La novel·la va acompañada d'un pròleg excel·lent de Rodrigo Fresán que contextualitza molt bé la novel·la, l'autor (que va ser reporter a Vietnam) i els anys 70'...
Editada per una editorial nova, a la que s'haurà d'estar atenta!

1 comentari:

  1. Com el despertar d'un malson! Quins temps aquells (sobretot els que els hem viscuts).
    No sé si em sento capaç d'afrontar-ho.
    Gràcies per la ressenya.

    ResponElimina