dissabte, 27 de novembre de 2010

Un brevíssim de Pere Calders


Ars poètica

Li va sortir una rima preciosa, d'aquelles que poden salvar un poema. Però havia nascut vídua, abandonada de parella que la justifiqués, i es va quedar sola a final de ratlla, sense que cap llei mètrica acudís al seu socors. Si no s'hi troba remei, coses així ens amargaran la vida.

5 comentaris:

  1. Una rima perciosa però tota sola al final de la ratlla, vídua! Quin horror! Potser sí ens amargaran la vida, aquestes coses. Molt bo!

    ResponElimina
  2. M'agrada molt la poesia visual de Joan Brossa.
    Sicoris,has penjat un"post" molt "guapo".
    M'has donat una idea, ara em penjareu a mi.....

    ResponElimina
  3. No t´oblidem JOAN BROSSA, fa 17 anys que ens va deixar.

    ...
    Esteneu la detonació d´aquest
    poema; després calleu
    i diluïu-lo en el silenci
    original.

    Cau de poemes, 1960

    Imma C.

    ResponElimina
  4. Paraula: suprema vibració per al qui no és músic.

    Joan BROSSA. El Clown, a Quiriquibú, 1945-1962

    Imma C.

    ResponElimina
  5. JOAN BROSSA va nèixer el 1919, avui hauria fet 97 anys.

    Aquests versos, com
    una partitura, no són més
    que un conjunt de signes per a
    desxifrar. El lector del poema
    és un executat.

    Joan BROSSA

    Imma C.

    ResponElimina