"Els onze" | Pierre Michon

Els onze.- Pierre Michon
(Traduït per David Ilig)
Club Editor

Revolució Francesa, any II. Un grup d'onze homes del Comité de Salut Pública, encapçalats per la figura de Robespierre, van tractar, durant dos anys, de preservar les bondats de la Revolució encara que fóra a costa d'imposar un règim de Terror. En aquest context, l'obra narra la vida d'un pintor i d'un quadre d'Els onze, el qual acaba penjat al Louvre, on se'l considera L'obra mestra. Un pintor i un quadre ficticis, encara que tots els altres personatges siguen ben reals.
En la sala on s'exposa el quadre, un narrador que s'adreça i interpela a un oient (senyor, li diu) va contant i especulant sobre aquests fets i ens els acosta.

Els temes del llibre: el terror, l'excés de poder, la violència fundadora de l'estat modern, l'explotació de les masses (els llemossins), la història de la pintura, el paper de l'artista amb el poder...

Quant a la prosa (una meravella), densíssima en un llibre en aparença petit, amb un lèxic i una erudició exquisits.

Hi ha moments que et subjuguen: La infantesa del pintor i la relació amb la mare i l'àvia, la nit de l'encàrrec de la pintura, la busca del pintor en quadres, el terror al final del qual està la guillotina, els treballs dels obrers, el motiu de l'encàrrec... i el final!
És una novel·la no apta per a ser llegida a l'autobús o a la sala d'espera del dentista: Requereix concentració absoluta; qualsevol element extern et distrau, i has de rellegir, de quan en quan, un paràgraf per a tornar a submergir-te en aquesta escriptura que et captiva però que t'exigeix un esforç suplementari.

Impressionant!