dimecres, 17 de novembre del 2010

"Els onze" | Pierre Michon

Els onze.- Pierre Michon
(Traduït per David Ilig)
Club Editor

Revolució Francesa, any II. Un grup d'onze homes del Comité de Salut Pública, encapçalats per la figura de Robespierre, van tractar, durant dos anys, de preservar les bondats de la Revolució encara que fóra a costa d'imposar un règim de Terror. En aquest context, l'obra narra la vida d'un pintor i d'un quadre d'Els onze, el qual acaba penjat al Louvre, on se'l considera L'obra mestra. Un pintor i un quadre ficticis, encara que tots els altres personatges siguen ben reals.
En la sala on s'exposa el quadre, un narrador que s'adreça i interpela a un oient (senyor, li diu) va contant i especulant sobre aquests fets i ens els acosta.

Els temes del llibre: el terror, l'excés de poder, la violència fundadora de l'estat modern, l'explotació de les masses (els llemossins), la història de la pintura, el paper de l'artista amb el poder...

Quant a la prosa (una meravella), densíssima en un llibre en aparença petit, amb un lèxic i una erudició exquisits.

Hi ha moments que et subjuguen: La infantesa del pintor i la relació amb la mare i l'àvia, la nit de l'encàrrec de la pintura, la busca del pintor en quadres, el terror al final del qual està la guillotina, els treballs dels obrers, el motiu de l'encàrrec... i el final!
És una novel·la no apta per a ser llegida a l'autobús o a la sala d'espera del dentista: Requereix concentració absoluta; qualsevol element extern et distrau, i has de rellegir, de quan en quan, un paràgraf per a tornar a submergir-te en aquesta escriptura que et captiva però que t'exigeix un esforç suplementari.

Impressionant!

6 comentaris:

  1. Vaig llegir fa temps el "Señores y sirvientes" d'en Michon i també el recordo igual: exigent i apasionant!!!

    ------

    Avui impressionant!
    Cada cop que entro trobo més material!!!
    Que no us atrapo!

    ------

    Felicitats a totes i tots pels 250!!!
    (Que qualsevol dia proper podran ser 500!!!!)
    Sinó m'he descomptat surt a una mica més d'una entrada per dia!!!

    ResponElimina
  2. elPac, apuntat!! realment has transmès passió amb la teva descripció!!

    ResponElimina
  3. ho corrobore: no és apte per a l'autobús
    ni llegint-ho dues vegades cada capítol m'he assabentat de res
    el meu català no m'ha permès gaudir-ho
    ni l'autobús tampoc
    però em muir per llegir-ho en castellà

    ResponElimina
  4. Ja em va cridar l'atenció quan en van parlar a LHDL. Pel que es va dir al programa i pels comentaris que tu n'has fet, em recorda una pel.lícula de Peter Greenaway: "La ronda de noche", sobre un quadre que li van encarregar a Rembrandt, i on el pintor hi va reflectir algunes claus sobre els fets històrics que s'hi representaven (realitat/ficció, història/art...)

    El llegiré, i faré cas de la recomanació: a casa, amb temps i tranquil.litat, i no a l'autobús (que igual se'm passa la parada.)
    Gràcies!

    ResponElimina
  5. Potser em cega l'entusiasme que m'ha produït, però pense que no te'n penediràs. Sembla un llibre de 1.000 pàgines que haja estat destil·lat en tan sols poc més d'un centenar.

    ResponElimina
  6. Dedueixo que es un llibre amb substància. Gràcies el Pac per la recomanació. Aquest estiu vaig comprar “El Danubi” d’en Claudio Magris, també amb molta substància i a casa l’estem llegint molt a poc a poc,com si féssim el viatge, ampliant totes les referències que surten per internet i ens ho estem passant molt be. Fins i tot hem parlat de fer una part del recorregut per les vacances. Ja veus que et prenc seriosament.

    ResponElimina